Poetuit – 140 caràcters del teu vers favorit

7 Març 2012

Uncategorized

El dia 21 d’aquest mes se celebra el Dia Internacional de la Poesia al qual ens volem sumar des de l’Escola. Us demanem, a tots els que volgueu participar-hi; que ens envieu un tuit (fent servir el hashtag #SadakoPoesia) amb els vostres versos preferits o deixant-los com a comentari en aquesta mateixa entrada al bloc.
Aquesta iniciativa és de lliure participació per a tothom. Esperem les vostres aportacions!

els alumnes del primer cicle de l’ESO hauran de buscar el poema complet i identificar l’autor 😉
Equip de mestres de llengua de Secundària
art_es_anna

art_es_anna sota llicència CC

Advertisements
, ,

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

82 comentaris a “Poetuit – 140 caràcters del teu vers favorit”

  1. esther Says:

    Un dels poemes preferits de l’Ariadna (EI-3, girafes):

    La sargantana s’enfila
    s’enfila paret amunt
    de mosques, en menja un munt
    i de mosquits, una pila

    Resposta

  2. Dolors Says:

    Sempre m’han agradat aquests versos:
    “M’exalta el nou,
    m’enamora el vell”

    Resposta

  3. Araceli Says:

    El alma tenías
    tan clara y abierta
    que yo nunca pude
    entrar en tu alma…

    Resposta

  4. Cecilia Calvo Says:

    mi táctica es
    quedarme en tu recuerdo
    no sé cómo ni sé
    con qué pretexto
    pero quedarme en vos 

    Resposta

  5. Ana Lorente Says:

    Aquel que fue la causa de tal daño,
    a fuerza de llorar, crecer hacía
    este árbol, que con lágrimas regaba

    Resposta

  6. Ana Lorente Says:

    y uno de los preferidos de Martí P. (Girafes)

    Y había también
    un príncipe malo,
    una bruja hermosa
    y un pirata honrado.

    Resposta

  7. Rosa Says:

    “Te recuerdo como eras en el último otoño,
    eras la boina gris y el corazón en calma”

    Pablo Neruda

    Resposta

  8. Aleix Says:

    “Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
    sota el mes peus vacil·lants
    en el trapezi
    on em contorsiono
    agafada a la mà de l’esglai”

    Resposta

  9. Gemma Says:

    …els murs de l’aigua són llambordes dures
    i remar lliurement esdevé un guany.

    Resposta

  10. Manel Sayrach Says:

    sobre la teva veu, pal.lida, tenebrosa,
    com, dún foc d’agonies, un riu de vida fossa…
    Mories poc a poc i et tornaves cantant,
    una ombra que tenia la forma del teu cant.

    Resposta

  11. Laura Says:

    Rappelle-toi Barbara
    Il pleuvait sans cesse sur Brest ce jour-là
    Et tu marchais souriante
    Epanouie ravie ruisselante
    Sous la pluie

    Resposta

  12. Mar Cuscó Says:

    La vida es bella, ya verás
    como a pesar de los pesares
    tendrás amigos, tendrás amor…

    Resposta

  13. Mar Cuscó Says:

    Seria fantàstic
    no passar per l’embut.
    Que tot fos com és manat i ningú no manés.
    Que arribés el dia del sentit comú.
    Trobar-se com a casa a tot arreu.
    Poder badar sense córrer perill.
    Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu

    Resposta

  14. Maite Pérez Says:

    Cercàvem or i vam baixar a la mina.
    I la foscor s’il·luminà de sobte
    perquè érem dos a contradir la nit.
    (Joan Vinyoli).

    Resposta

    • Juanjo Paneque Says:

      Verde que te quiero verde.
      Verde viento. Verdes ramas.
      El barco sobre la mar
      y el caballo en la montaña.

      Resposta

  15. Dolors Says:

    Sé què vols dir, i com no ho dius.

    Resposta

  16. Dolors Says:

    Sé què vols dir, i com no ho dius.
    Amb l’avorriment d’una reiteració que desempallega
    d’ocurrències,

    (Són versos d’un poema d’una jove escriptora premi Amadeu Oller)

    Resposta

  17. Pau Says:

    Diguem només el què és essencial:
    els mots de créixer i estimar, i el nom
    més útil i senzill de cada cosa.

    Resposta

  18. enric Says:

    tender is the night,
    And haply the Queen-Moon is on her throne,
    Cluster’d around by all her starry Fays;
    But here there is no light,
    Save what from heaven is with the breezes blown
    Through verdurous glooms and winding mossy ways

    Resposta

  19. Ramon Says:

    Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
    tener miedo a la vida y a sus compromisos,
    no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

    Queda prohibido no buscar tu felicidad,
    no vivir tu vida con una actitud positiva,
    no pensar en que podemos ser mejores,
    no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

    Resposta

  20. Anna Says:

    Lo que siento por ti es tan difícil.
    No es de rosas abriéndose en el aire,
    es de rosas abriéndose en el agua.

    Resposta

  21. Anna Says:

    Vaig desar a l’armari
    aquell núvol més menut,
    el que duia confetti a les butxaques.

    Resposta

  22. Dolors Says:

    Avui, un poema curtet:

    Pel desert corre la brama
    que no et saps treure el pijama.

    Resposta

  23. montserrat queralt Says:

    Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
    Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

    No podem acostar les nostres vides calmes:
    entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

    En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
    sento, com si em seguís, el teu batec suau

    i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
    de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

    Resposta

  24. josep O Says:

    Vientos del pueblo me llevan.
    Vientos del pueblo me arrastran,
    me esparcen el corazón y me aventan la garganta.

    Resposta

  25. enric Says:

    Dóna’m la mà
    per fer camí
    cap el gran llac dels somnis

    Resposta

  26. Susanna Ribas Says:

    Después de todo, todo ha sido nada,
    a pesar de que un día lo fue todo.
    Después de nada, o después de todo
    supe que todo no era más que nada.

    Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!»
    Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!»
    Ahora sé que la nada lo era todo.
    y todo era ceniza de la nada.

    No queda nada de lo que fue nada.
    (Era ilusión lo que creía todo
    y que, en definitiva, era la nada.)

    Qué más da que la nada fuera nada
    si más nada será, después de todo,
    después de tanto todo para nada.

    Resposta

  27. montserrat queralt Says:

    En solitud, però no solitaris,
    reconduïm la vida, amb la certesa
    que cap esforç no cau en terra eixorca.
    Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
    l’aigua de llum que brolli de les pedres
    d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

    Resposta

  28. Dolors Says:

    Poema dedicat a les persones que s’interessen per la física:

    Una veu atronadora sense lloc des d’on cantar,
    poc soroll fa.

    Si la veu, en cantar, sona
    en un lloc on tot ressona,
    ni per molt que sigui bona,
    poc plaer fa.

    Arquitecte, tingues tacte,
    que la veu vol un bon tracte.

    Resposta

  29. enric Says:

    De bon matí, a l’hora que els carrers
    són plens de nens i nenes anant cap a l’escola,
    se sent que l’aire té una altra dignitat.

    Resposta

  30. Aleix Says:

    “Jo em donaria a qui em volgués”

    Resposta

  31. Laura Says:

    Em costa imaginar-te absent per sempre.
    Tants de records de tu se m’acumulen
    que ni deixen espai a la tristesa
    i et visc intensament sense tenir-te.

    Resposta

  32. Laura Says:

    Debades plou en algun lloc remot.
    Tot és suau, i aquests instants que passo
    configurant records que no he viscut
    són uns instants d’intimitat extrema
    densament plens de tot allò que vull;
    moments de vida il•limitada i clara.

    Resposta

  33. Aleix Says:

    “A la meitat del camí de la vida
    em vaig trobar dins d’una selva obscura,
    perquè havia deixat la recta via.”

    Resposta

  34. Adelys Castillo (@adicaescribe) Says:

    “Alguna vez escribiré con piedras,
    midiendo cada una de mis frases
    por su peso, volumen, movimiento.
    Estoy cansado de palabras”#SadakoPoesia

    Resposta

  35. Anna Says:

    Y morirme contigo si te matas
    y matarme contigo si te mueres
    porque el amor cuando no muere mata
    porque amores que matan nunca mueren…

    Resposta

  36. Serrana Says:

    Niño, mi niño,
    vendrás en primavera,
    te traeré.
    Gurisito mío,
    lugar de madreselvas
    te daré.

    Y aunque nazcas pobre,
    te traigo también:
    se precisan niños
    para amanecer.

    Resposta

  37. esther Says:

    Con diez cañones por banda,
    viento en popa, a toda vela,
    no corta el mar, sino vuela
    un velero bergantín.
    Bajel pirata que llaman,
    por su bravura, el Temido,
    en todo mar conocido
    del uno al otro confín.

    Resposta

  38. esther Says:

    Juventud, divino tesoro,
    ¡ya te vas para no volver!
    Cuando quiero llorar, no lloro…
    y a veces lloro sin querer.

    Resposta

  39. Laura Says:

    “Benaurats els homes que en la senectut repassen la vida
    i en el record troben el gaudi perdut: “

    Resposta

  40. Laura Says:

    «Caminante no hay camino,
    se hace camino al andar…»

    Resposta

  41. Manel Sayrach Says:

    De l’home a Déu, per mitjà de la llum.
    O sia: del caos a la suprema síntesi de tota llum,
    tan sols pels graons de llum dels grans afectes

    Resposta

    • ramonlozanoazon Says:

      Si se callase el ruido,
      quizás podríamos hablar,
      y soplar sobre las heridas,
      quizás entenderías,
      que nos queda la esperenaza.

      Resposta

  42. pilarvisa Says:

    Victor Hugo dedicà Demain, dès l’aube a la seva filla, Léopoldine, quan va morir en un accident a bord d’un vaixell, al Sena.

    Demain, dès l’aube

    Demain, dès l’aube, à l’heure où blanchit la campagne,
    Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m’attends.
    J’irai par la forêt, j’irai par la montagne.
    Je ne puis demeurer loin de toi plus longtemps.

    Je marcherai les yeux fixés sur mes pensées,
    Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
    Seul, inconnu, le dos courbé, les mains croisées,
    Triste, et le jour pour moi sera comme la nuit.

    Je ne regarderai ni l’or du soir qui tombe,
    Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
    Et quand j’arriverai, je mettrai sur ta tombe
    Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.

    Resposta

  43. Julià González Says:

    Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
    si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
    i podré sense peus anar vers tu
    i sense boca podré encara conjurar-te.
    Lleva’m els braços i t’agafaré
    amb el meu cor com si fos una mà;
    para’m el cor, bategarà el cervell;
    i, si al meu cervell tu cales foc,
    llavors et portaré en la meva sang.

    Resposta

  44. ramonlozanoazon Says:

    Ojalá se te acabe la mirada constante,
    la palabra precisa, la sonrisa perfecta,
    ojalá pase algo que te borre de pronto,
    una luz cegadora, un disparo de nieve,
    ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
    para no verte tanto, para no verte siempre,
    en todos los segundos, en todas las visiones,
    ojalá que no pueda tocarte ni en canciones

    Resposta

  45. Dolors Says:

    S’acosta la primavera, les flors…


    Ella com un diamant brillà, però tu
    brilles com una novella gota de rou
    suspesa en un pètal vermell de rosa,

    Resposta

  46. Dolors Says:

    Només perdura allò que bastim amb esforç
    i creix en l’esperit dels homes i dels pobles
    fins a esdevenir l’àmbit on tota veu ressona.
    Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia
    pel desig de voler-la més que tota altra cosa
    i és el mirall que fa possibles tots els somnis.
    Parlo de pau en pau, des d’aquest temps que em toca
    de viure i de sofrir, des de la meva altura
    d’home senzill que creu que la pau és possible.

    Resposta

  47. Anna Says:

    Desmayarse, atreverse, estar furioso,
    áspero, tierno, liberal, esquivo,
    alentado, mortal, difunto, vivo,
    leal, traidor, cobarde y animoso;

    no hallar fuera del bien centro y reposo,
    mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
    enojado, valiente, fugitivo,
    satisfecho, ofendido, receloso;

    huir el rostro al claro desengaño,
    beber veneno por licor suave,
    olvidar el provecho, amar el daño;

    creer que un cielo en un infierno cabe,
    dar la vida y el alma a un desengaño;
    esto es amor, quien lo probó lo sabe.

    Resposta

  48. Kirk Says:

    All this new stuff goes on top
    turn it over turn it over
    wait and water down.
    From the dark bottom
    turn it inside out
    let it spread through, sift down,
    even.
    Watch it sprout.

    A mind like compost.

    (Gary Snyder)

    Resposta

  49. Mar Says:

    ¿Nos pertenece la tierra?
    Sabemos que no somos sus dueños,
    sino que pertenecemos a ellas.

    (Malani Pai, indígena illes Salomó)

    Resposta

  50. Joana Relat Says:

    Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d’aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    ….

    Resposta

  51. Dolors Says:

    Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
    un pont que agermani pells i vides diferents,
    diferents.

    Resposta

  52. Dolors Says:

    Jo he somiat encara
    que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua
    i l’honradesa com el gran torrent.

    Resposta

    • James Ward Says:

      Detesto i refuso les vostres festes els vostres aplecs sagrats,
      no els puc veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac;
      els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants.
      No vull sentir el so de les vostres arpes

      Resposta

  53. Sílviam Zurita Says:

    Tristes guerras
    si no es amor la empresa
    Tristes, tristes

    Tristes armas
    si no son las palabras
    Tristes, tristes

    Tristes hombres
    si no mueren de amores
    Tristes, tristes

    Miguel Hernández

    Resposta

  54. Sílvia Zurita Says:

    Recordant el Mandela del Invictus, de William Ernets Henley:

    And yet the menace of the years
    Finds, and shall find me, unafraid.
    It matters not how strait the gate,
    How charged with punishments the scroll,
    I am the master of my fate;
    I am the captain of my soul. – –

    Y sin embargo la amenaza de los años
    Me encuentra y me encontrará sin miedo.
    No importa cuán estrecha sea la puerta,
    Cuán cargada de castigos la sentencia.
    Soy el amo de mi destino:
    Soy el capitán de mi alma.

    Resposta

  55. Dolors Says:

    Encenc el llum. Que bona la claror
    que il·lumina la taula i els papers.
    Miquel, amic. En cada llibre, tot.
    Que rics que som no tenint res. Tu parles
    amb l’hoste insòlit. jo, què hi faig, aquí?
    Cabdello mots: quin fil més llarg la vida, la vida!

    Resposta

  56. Laura Says:

    “Un sonet per a tu que em fas més clar
    tant el dolor fecund com l’alegria,
    un sonet amb els mots de cada dia,
    amb els mots de conèixer i estimar.”

    Resposta

  57. Laura Says:

    Mi corazón espera
    también hacia la luz y hacia la vida,
    otro milagro de la primavera.

    Resposta

  58. Bea Says:

    Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
    mes no amb el ferm posat d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    pel silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l’esquellot menstres pasturen
    l’herba fresca a l’atzar…Ella cauria.

    Resposta

  59. Bea Says:

    Mare, si fos mariner,
    mariner de bona traça,
    me n’iria mar endins
    tot sol amb la meva barca;
    el vent fóra un crit de goig,
    la vela, coloma blanca,
    el cor, d’un blau com d’encís
    i els ulls, d’un verd d’esperança.
    Mare, si fos mariner,
    mariner de bona traça,
    me n’iria mar endins
    tot sol amb la meva barca;

    Resposta

  60. enric Says:

    Que sempre fos setembre, que l’hivern
    ens esperés en va.

    Resposta

  61. Mercè Vallivana Says:

    L’ase
    Quan els boscos caminaven,
    i els esbarzers daven figues
    o nedava en sang la lluna
    és llavors que jo naixia.

    Cap de monstre i brams d’angúnia,
    orelles d’ala somorta
    vui escarni diabòlic
    de bèstia de quatre potes.

    Foragitat d’aquest món,
    caparrut de molt antic
    fam o tralla o crits no em mouen,
    enze sóc i no em desdic.

    Més beneits!, unaa gran hora
    també he tingut de bell preu:
    plena de visques l’orella,
    i tot de palmes als peus.

    G.K. CHESTERTON, The Donke

    Resposta

    • Josep Carbonell Says:

      Mercè,
      em podries dir d’on has tret la traducció al català d’aquest poema de G. K. Chesterton?
      Molt agraït. Josep Carbonell

      Resposta

  62. dolorsborau Says:

    El poeta olotí dedica aquest poema a un fill seu en el llibre El Príncep

    Història

    Era un àngel que feia el seu camí
    i sojornava uns anys a casa nostra.
    Ens partírem el pa; tot era alegre.
    Ara torna a ser a fora.

    Quina història explica aquest tendre poema?

    Resposta

  63. Mar Says:

    Lo mejor que tiene el mundo
    es la cantidad de mundos que contiene

    E. Galeano

    Resposta

  64. Anna Puig Says:

    Cambia cada día
    mi amor pot ti
    pero nunca cesa

    Frente a frente
    tú y yo
    como para siempre

    A. Jodorowsky (Solo de Amor)

    Resposta

  65. Anna Puig Says:

    Tarda enfora
    la tramuntana repintarà els blaus
    del cel i les muntanyes, perquè encara
    puguem creure, tossuts, en la bellesa.

    Miquel Martí i Pol (Suite de Parlavà)

    Resposta

  66. Aleix Says:

    VIBRACIONS

    El gra sagnós de magrana
    al teu llavi.
    Oh, el mossec de la meva besada!

    Resposta

  67. Aleix Says:

    “Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,
    vei ja vestits de comblacs e de neus,
    bois e jardís tots despullats de rams,
    l’aire cobert de vents, pluigs e de grops,
    e el mar tot blanc d’escuma per mal temps,
    e tuit l’aucell estant en terra mut,
    qui per l’hivern no móvon xants ne crits;
    mas ieu sui calds quan l’altri búfon l’ungla. “

    Resposta

  68. Aleix Says:

    Faràs dos trucs i t’obriré la porta

    Faràs dos trucs i t’obriré la porta
    i no em sabré avenir que siguis tu.
    Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
    i que només és fet per subsistir-hi.
    Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
    designi inescrutable.

    Resposta

  69. Aleix Says:

    “Tota la meva vida es lliga a tu,
    com en la nit les flames a la fosca.”

    Resposta

  70. Carla Rojo Says:

    Sol, solet,
    vine’m a veure, vine’m a veure.
    Sol, solet,
    vine’m a veure que tinc fred.

    (poesía elegida por Lucía Baduell Rojo)

    Resposta

  71. Carla Rojo Says:

    Llamamos libros
    al sedimento oscuro
    que cegó, en la mañana del mundo,
    los ojos y la mente y encaminó la mano
    rápida, pura, a almacenar
    recuerdos falsos
    para memorias verdaderas.
    Construcción
    irrisoria, que horadan los ojos del que lee
    buscando, ávidos, en el revés del tejido férreo,
    lo que ya han visto y que no está.
    Porque estas horas
    de decepción, que alimenta la rosa
    del porvenir donde la vieja rosa marchita
    persevera, no quedarán
    tampoco entre sus pétalos,
    flor de niebla, olvido hecho de recuerdos retrógrados,
    rosa real de lo narrado
    que a la rosa gentil de los jardines del tiempo
    disemina
    y devora.

    Resposta

  72. Ricardo Baduell Says:

    Oveja perdida, ven
    sobre mis hombros que hoy
    no sólo tu pastor soy
    sino tu pasto también.

    Resposta

  73. Marc Says:

    Aprendre
    que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
    que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
    Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
    Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

    Resposta

  74. Laura Says:

    “Te podría contar
    que esta quemándose mi último leño en el hogar,
    que soy muy pobre hoy,
    que por una sonrisa doy
    todo lo que soy,
    porque estoy solo
    y tengo miedo.”

    Resposta

  75. Laura Says:

    “Y cuando llegue el día del último viaje,
    y está al partir la nave que nunca ha de tornar
    me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
    casi desnudo, como los hijos de la mar.”

    Resposta

  76. jordi ardid Says:

    Hagamos un trato
    Cuando sientas tu herida sangrar
    cuando sientas tu voz sollozar
    cuenta conmigo

    (de una canción de Carlos Puebla)

    Compañera
    usted sabe
    que puede contar
    conmigo
    no hasta dos
    o hasta diez
    sino contar
    conmigo

    si alguna vez
    advierte
    que la miro a los ojos
    y una veta de amor
    reconoce en los míos
    no alerte sus fusiles
    ni piense qué delirio
    a pesar de la veta
    o tal vez porque existe
    usted puede contar
    conmigo

    si otras veces
    me encuentra
    huraño sin motivo
    no piense qué flojera
    igual puede contar
    conmigo

    pero hagamos un trato
    yo quisiera contar
    con usted
    es tan lindo
    saber que usted existe
    uno se siente vivo
    y cuando digo esto
    quiero decir contar
    aunque sea hasta dos
    aunque sea hasta cinco
    no ya para que acuda
    presurosa en mi auxilio
    sino para saber
    a ciencia cierta
    que usted sabe que puede
    contar conmigo

    Resposta

  77. asdfghjkmnbvd Says:

    Menorquinas olvidadas en el fin del mar sin destinación alguna…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: