ET REGALO UN POEMA

4 Març 2013

Uncategorized

El dia 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia, un preludi excel·lent per a l’arribada de la Diada de Sant Jordi i els Jocs Florals a l’escola. Fet i fet, convé que hi anem pensant i ens preparem per a uns nous Jocs Florals que suposin desfermar les emocions dels nens i nenes, dels nois i noies, de l’escola.

L’excusa, però, no pot ser únicament el dia de Sant Jordi o els nostres Jocs Florals. Ni el mateix dia 21 de març. Ni de bon tros. Els temps que estem vivint demanen grans dosis de poesia que retornin a l’ésser humà la seva essència. poema regal

I pensem que ara més que mai és necessari que ens regalem aquesta essència imprescindible, abans que res per tenir un nou motiu per millorar com a persones. També per afegir-nos a la commemoració universal de l’existència del fet poètic i també, és clar, per iniciar el camí cap als Jocs Florals de l’escola.

A partir d’avui mateix, el bloc de l’escola es converteix en la plataforma idònia per… REGALAR-NOS UN POEMA! Amb el lema Et regalo un poema volem que l’escola projecti al món en forma de present aquells poemes que poden despertar noves emocions, que sens dubte són capaços de canviar les persones, o aquelles composicions que ens poden oferir un bri de felicitat en commoure’ns l’esperit. Tots hi esteu convidats, alumnes, pares i mares, mestres… I tots aquells qui ens hi vulgueu acompanyar.

Què esperes? No em vols regalar un poema? Segur que ja en tens algun que vol sortir a la llum i despertar de la letargia de la memòria. Pots deixar el teu poema en forma de comentari a l’entrada del bloc. Digues-nos per què l’has triat i ofereix-lo amb decisió als lectors, que ja estem impacients per llegir-lo.

,

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

98 comentaris a “ET REGALO UN POEMA”

  1. Dolors Soriano Says:

    EL SILENCI

    El silenci que
    s’escapa dins la nit
    és el preludi de pensaments
    que es claven en les parets
    nues, on els ulls
    cerquen signes
    inequívocs que els guiïn
    enllà de tants dubtes.

    I voldries posar-hi
    paraules. Però es
    mostren esquives,
    ara ocultes al fons
    d’aquest jo que,
    de sobte, se’m fa estrany.

    Montserrat Abelló
    El fred íntim del silenci

    Resposta

  2. James Ward Says:

    STOPPING BY WOODS ON A SNOWY EVENING

    Whose woods these are I think I know.
    His house is in the village though;
    He will not see me stopping here
    To watch his woods fill up with snow.

    My little horse must think it queer
    To stop without a farmhouse near
    Between the woods and frozen lake
    The darkest evening of the year.

    He gives his harness bells a shake
    To ask if there is some mistake.
    The only other sound’s the sweep
    Of easy wind and downy flake.

    The woods are lovely, dark and deep.
    But I have promises to keep,
    And miles to go before I sleep,
    And miles to go before I sleep.

    Robert Frost

    Molt sovint aquests versos em venen al cap quan no trobo el temps per fer tot el que voldria fer.

    Resposta

  3. Jordi nomen Says:

    Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
    si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
    contra el vent i la llum,
    contra els cataclismes,
    en fi, contra els fenòmens externs
    i les internes rutes angoixoses.
    Ens nodrim de paraules
    i, algunes vegades, habitem en elles,
    així en els mots elementals de la infantesa,
    o en les acurades oracions
    dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
    o, encara, en les darreres frases
    del discurs de la vida.
    Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
    perquè ho anem assimilant,
    perquè ho puguem convertir en paraules
    i perduri en el temps,
    el temps que no és res més
    que un gran bosc de paraules.
    I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.
    I més d’un cop ens hem reconegut
    en alguna antiquíssima soca,
    com la reproducció estrafeta
    d’una pintura antiga,
    i hem restat indecisos
    com aquell que desconeix la ciutat que visita.
    Però la nostra missió és parlar.
    Donar llum de paraula
    a les coses inconcretes.
    Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
    perquè triomfem en elles.
    Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
    Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

    Miquel Martí i Pol

    Resposta

  4. James Ward Says:

    Reblogged this on ESO 4 and commented:
    A veure qui s’anima a enviar un poema!

    Resposta

  5. Aleix Llop Says:

    CERCLES

    Un altre cop vols agitar les aigües
    del llac.
    Està bé, però pensa
    que no serveix de res tirar una sola pedra,
    que has d’estar aquí des de la matinada
    fins a la posta, des que neix la nit
    fins al llevant
    -tindràs la companyia
    de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
    de la nit negra covant l’ou de la llum
    del dia nou-,
    assajant sempre cercles,
    per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
    -i mai potser no n’estaràs segur-
    que has assolit el cercle convincent.

    Joan Vinyoli

    De tant en tant, quan (sempre equivocadament) sembla que els esforços són estèrils, rellegeixo aquest poema de Joan Vinyoli. Ara us convido que ho feu vosaltres.

    Resposta

  6. Tomàs Salvador Says:

    “CATALUNYA, POBRA MARE”
    Catalunya, pobra mare,
    no et sento els glatits del cor!
    Qui t’ha vist i qui et veu ara!
    Un temps lluitant per l’honor:
    avui amb fang a la cara,
    cercant només grapats d’or!

    Àngel Guimerà

    Resposta

  7. Andrea Says:

    La Marina juga al sol
    amb la closca d’un cargol;
    s’ha volgut tombar d’esquena
    i troba un cranc a l’arena.
    El cranc és petit,
    li puja pel dit,
    la passa pel nas,
    li baixa pel braç,
    el cranc s’ha espantat
    i ja s’ha amagat.

    Miquel Martí i Pol

    He escollit aquest poema perquè em recorda quan érem petits.

    Resposta

  8. Roger Majoral Says:

    Caminante, son tus huellas
    el camino y nada más;
    Caminante, no hay camino,
    se hace camino al andar.
    Al andar se hace el camino,
    y al volver la vista atrás
    se ve la senda que nunca
    se ha de volver a pisar.
    Caminante no hay camino
    sino estelas en la mar.

    Antonio Machado

    Jo he triat aquest poema perquè la meva mare el posava molt i et parla que el camí l’has de fer tu.

    Resposta

  9. Sara Bartrina Says:

    EL GUANY

    Mai no et rendeixis.
    Gira’t del costat
    on abans veies el penell
    que et feia creure en l’últim crit
    del gall dels boscos.

    Entra mar negre endins i baixa al fons.
    Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
    el feixuc escafandre,
    t’hauràs guanyat una mar llisa
    i el vol del gavià.

    Joan Vinyoli

    He escollit aquest poema perquè em dóna forces per seguir els meus somnis i els meus propòsits quan em rendeixo i veig algú que em talla el camí o no em deixa continuar.

    Si hi ha faltes, perdoneu-me.

    Resposta

  10. Gerardo Rodríguez Says:

    Christina Rossetti

    SONG
    When I am dead, my dearest,
    Sing no sad songs for me;
    Plant thou no roses at my head,
    Nor shady cypress tree:
    Be the green grass above me
    With showers and dewdrops wet;
    And if thou wilt, remember,
    And if thou wilt, forget.

    I shall not see the shadows,
    I shall not feel the rain;
    I shall not hear the nightingale
    Sing on, as if in pain:
    And dreaming through the twilight
    That doth not rise nor set,
    Haply I may remember,
    And haply may forget.

    He seleccionado este poema por su aparente sencillez y su juego con los sentidos en la dicotomía vida-muerte. Belleza, nostalgia, misterio y apego a la vida se combinan en uno de los poemas más bellos de la historia de la literatura.

    Resposta

  11. Marta Riau Says:

    ECO

    -Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.
    -Explica’m què és la lluna. -La lluna.
    -I per què en Pere plora amb desconsol?
    -Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

    -I les muntanyes què són? I els estels?
    -No són més que els estels i les muntanyes.
    -I aquestes canyes? I aquestes arrels?
    -Doncs no són més que això: arrels i canyes.

    -I aquesta taula? I aquest balancí?
    I aquestes mans que fan ombra xinesa?
    Digues: i el món? I l’home?
    -Heus aquí
    l’última forma de la saviesa:

    Mira’t a fons, afirma sempre el que és
    i aprèn amb seny que no pots fer res més.

    Joan Brossa

    Resposta

  12. Felix Aguirre. Says:

    Nos ataviamos, nos enriquecemos
    con flores, con cantos;
    ésas son las flores de la primavera;
    ¡con ellas nos adornamos aquí en la tierra!

    Hasta ahora es feliz mi corazón;
    oigo ese canto, veo una flor;
    ¡que jamás se marchiten en la tierra!

    “Nos ataviamos, nos enriquecemos” de Nezahualcóyotl (1402-1472). Escogido porque deseo dar a conocer la poesía prehispánica (en este caso, náhuatl).

    Resposta

  13. James Ward Says:

    Muchas gracias Felix, desde lejos pero tan cerca, qué lección para nuestros alumnos.

    Resposta

  14. Ian Stuart Says:

    The Minister For Exams – Brian Patten

    When I was a child I sat an exam.
    The test was so simple
    There was no way I could fail.

    Q1. Describe the taste of the moon.

    It tastes like Creation I wrote,
    it has the flavour of starlight.

    Q2. What colour is Love?

    Love is the colour of the water a man
    lost in the desert finds, I wrote.

    Q3. Why do snowflakes melt?

    I wrote, they melt because they fall
    onto the warm tongue of God.

    There were other questions.
    They were as simple.

    I described the grief of Adam when he was expelled from Eden.
    I wrote down the exact weight of an elephant’s dream.

    Yet today, many years later,
    For my living I sweep the streets
    or clean out the toilets of the fat hotels.

    Why? Because I constantly failed my exams.
    Why? Well, let me set a test.
    Q1. How large is a child’s imagination?
    Q2. How shallow is the soul of the Minister for Exams?

    This poem inspired me to think about Education as more than qualifications. To think about learning and teaching as more than a factory process. It inspired me to become a teacher
    Ian Stuart
    Islay High School
    Isle of Islay
    Argyll
    Scotland

    Resposta

    • R. Kirk Moore Says:

      Thanks, Ian, I really like this poem. There are so many questions and issues this raises. Best wishes.

      Resposta

  15. Cecilia Calvo Says:

    PALABRAS PARA JULIA
    de José Agustín Goytisolo

    Tú no puedes volver atrás
    porque la vida ya te empuja
    como un aullido interminable.

    Hija mía es mejor vivir
    con la alegría de los hombres
    que llorar ante el muro ciego.

    Te sentirás acorralada
    te sentirás perdida o sola
    tal vez querrás no haber nacido.

    Yo sé muy bien que te dirán
    que la vida no tiene objeto
    que es un asunto desgraciado.

    Entonces siempre acuérdate
    de lo que un día yo escribí
    pensando en ti como ahora pienso.

    La vida es bella, ya verás
    como a pesar de los pesares
    tendrás amigos, tendrás amor.

    Un hombre solo, una mujer
    así tomados, de uno en uno
    son como polvo, no son nada.

    Pero yo cuando te hablo a ti
    cuando te escribo estas palabras
    pienso también en otra gente.

    Tu destino está en los demás
    tu futuro es tu propia vida
    tu dignidad es la de todos.

    Otros esperan que resistas
    que les ayude tu alegría
    tu canción entre sus canciones.

    Entonces siempre acuérdate
    de lo que un día yo escribí
    pensando en ti como ahora pienso.

    Nunca te entregues ni te apartes
    junto al camino, nunca digas
    no puedo más y aquí me quedo.

    La vida es bella, tú verás
    como a pesar de los pesares
    tendrás amor, tendrás amigos.

    Por lo demás no hay elección
    y este mundo tal como es
    será todo tu patrimonio.

    Perdóname no sé decirte
    nada más pero tú comprende
    que yo aún estoy en el camino.

    Y siempre siempre acuérdate
    de lo que un día yo escribí
    pensando en ti como ahora pienso.

    Elegí este poema porque creo que quienes nos rodean necesitan que resistamos, que les ayudemos con nuestra alegria, aunando nuestra canción a sus canciones, nuestro poema a sus poemas.

    Resposta

  16. enriccodinaportet Says:

    DONA DE PRIMAVERA
    de Joan Margarit

    Darrere les paraules només et tinc a tu.
    Trist el qui mai no ha perdut
    per amor una casa.
    Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
    Jo em crec el que passa en la nit
    estrellada d’un vers.

    He triat aquest poema perquè connecta molt bé amb sentiments i sensacions que he viscut.

    Resposta

  17. James Ward Says:

    Si el hombre pudiera decir lo que ama…

    Si el hombre pudiera decir lo que ama,
    si el hombre pudiera levantar su amor por el cielo
    como una nube en la luz;
    si como muros que se derrumban,
    para saludar la verdad erguida en medio,
    pudiera derrumbar su cuerpo,
    dejando sólo la verdad de su amor,
    la verdad de sí mismo,
    que no se llama gloria, fortuna o ambición,
    sino amor o deseo,
    yo sería aquel que imaginaba;
    aquel que con su lengua, sus ojos y sus manos
    proclama ante los hombres la verdad ignorada,
    la verdad de su amor verdadero.

    Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien
    cuyo nombre no puedo oír sin escalofrío;
    alguien por quien me olvido de esta existencia mezquina
    por quien el día y la noche son para mí lo que quiera,
    y mi cuerpo y espíritu flotan en su cuerpo y espíritu
    como leños perdidos que el mar anega o levanta
    libremente, con la libertad del amor,
    la única libertad que me exalta,
    la única libertad por que muero.

    Tú justificas mi existencia:
    si no te conozco, no he vivido;
    si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido.

    Ens arriba des de Twitter de @franmcamacho

    Resposta

  18. James Ward Says:

    A Time for Everything
    1 To every thing there is a season, and a time to every purpose under the heaven:
    2 a time to be born, and a time to die; a time to plant, and a time to pluck up that which is planted;
    3 a time to kill, and a time to heal; a time to break down, and a time to build up;
    4 a time to weep, and a time to laugh; a time to mourn, and a time to dance;
    5 a time to cast away stones, and a time to gather stones together; a time to embrace, and a time to refrain from embracing;
    6 a time to get, and a time to lose; a time to keep, and a time to cast away;
    7 a time to rend, and a time to sew; a time to keep silence, and a time to speak;
    8 a time to love, and a time to hate; a time of war, and a time of peace.
    9 What profit hath he that worketh in that wherein he laboreth?
    10 ¶ I have seen the travail, which God hath given to the sons of men to be exercised in it.
    11 He hath made every thing beautiful in his time: also he hath set the world in their heart, so that no man can find out the work that God maketh from the beginning to the end.
    12 I know that there is no good in them, but for a man to rejoice, and to do good in his life.
    13 And also that every man should eat and drink, and enjoy the good of all his labor, it is the gift of God.
    14 I know that, whatsoever God doeth, it shall be for ever: nothing can be put to it, nor any thing taken from it: and God doeth it, that men should fear before him.
    15 That which hath been is now; and that which is to be hath already been; and God requireth that which is past.

    Where is this poem from? Leave your answer as a comment to this post.

    Resposta

  19. montserratqueralt Says:

    CAMÍ FLORIT

    Llevamà, card, fonollassa,
    rosella, cascall, lletsó,
    vinagrella, corritjola,
    ginesta, aritja, fonoll,
    passionera, cugula,
    mare-selva, safrà bord,
    floravia, canyaferla,
    baladre, argelaga, albó,
    falguera, olivarda, estepa,
    clavell de moror, coscoll,
    heura, contell, englantina,
    vidalba, murta, maimó,
    cama-roja, campaneta,
    ravenissa, bruc, guixó
    (i en l’aire color de vaume
    l’esgarrifança d’un poll).

    JOSEP MARIA LLOMPART (1925-1993)

    La musicalitat d’ aquest poema va mes enlla de si coneixem o no les plantes.

    Resposta

  20. R. Kirk Moore Says:

    Velocity of Money

    I’m delighted by the velocity of money as it whistles through the windows
    of Lower East Side
    Delighted by skyscrapers rising the old grungy apartments falling on
    84th Street
    Delighted by inflation that drives me out on the street
    After all what good’s the family farm, why eat turkey by thousands every
    Thanksgiving?
    Why not have Star Wars? Why have the same old America?!?
    George Washington wasn’t good enough! Tom Paine pain in the neck,
    Whitman what a jerk!
    I’m delighted by double digit interest rates in the Capitalist world
    I always was a communist, now we’ll win
    an usury makes the walls thinner, books thicker & dumber
    Usury makes my poetry more valuable
    my manuscripts worth their weight in useless gold –
    Now everybody’s atheist like me, nothing’s sacred
    buy and sell your grandmother, eat up old age homes,
    Peddle babies on the street, pretty boys for sale on Times Square –
    You can shoot heroin, I can sniff cocaine,
    macho men can fite on the Nicaraguan border and get paid with paper!
    The velocity’s what counts as the National Debt gets higher
    Everybody running after the rising dollar
    Crowds of joggers down broadway past City Hall on the way to the Fed
    Nobody reads Dostoyevsky books so they’ll have to give a passing ear
    to my fragmented ravings in between President’s speeches
    Nothing’s happening but the collapse of the Economy
    so I can go back to sleep till the landlord wins his eviction suit in court.

    Allen Ginsberg

    Resposta

    • R. Kirk Moore Says:

      This poem was written decades before the economic crisis we’re living in now, yet it speaks about what’s happening now. Even though personally I wouldn’t call myself a communist, I like this poem’s twist of loss into gain.

      Resposta

  21. Manel Sayrach Says:

    ODA A ESPANYA
    Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
    que et parla en llengua – no castellana;
    parlo en la llengua – que m’ha donat
    la terra aspra:
    en’questa llengua – pocs t’han parlat;
    en l’altra, massa.
    T’han parlat massa – dels saguntins
    i dels que per la pàtria moren:
    les teves glòries – i els teus records,
    records i glòries – només de morts:
    has viscut trista.
    Jo vui parlar-te – molt altrament.
    Per quE vessar la sang inútil?
    Dins de les venes – vida és la sang,
    vida pels d’ara – i pels que vindran:
    vessada és morta.
    Massa pensaves – en ton honor
    i massa poc en el teu viure:
    tràgica duies – a morts els fills,
    te satisfeies – d’honres mortals,
    i eren tes festes – els funerals,
    oh trista Espanya!
    Jo he vist els barcos – marxar replens
    dels fills que duies – a que morissin:
    somrients marxaven – cap a l’atzar;
    i tu cantaves – vora del mar
    com una folla.
    On són els barcos? – On són els fills?
    Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
    tot ho perderes, – no tens ningú.
    Espanya, Espanya, – retorna en tu,
    arrenca el plor de mare!
    Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
    que el plô et torni feconda, alegre i viva;
    pensa en la vida que tens entorn:
    aixeca el front,
    somriu als set colors que hi ha en els núvols.
    On ets, Espanya? – no et veig enlloc,
    No sents la meva veu atronadora?
    No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
    Has desaprès d’entendre an els teus fills?
    Adéu, Espanya!

    Joan Maragall

    He escollit aquest poema per la força i sentiment que transmet. Tot i estar escrit el 1898, inspirat en la desfeta colonial d’Espanya, és d’una actualitat enorme. En uns moments convulsos i difícils per Catalunya, Espanya tornar a descuidar i maltractar els “seus pobles”. Bé, aquest és el meu parer, que no espero tampoc que comparteixi tothom.

    Resposta

  22. ldpoveda Says:

    Us regalo un magnífic poema en francès. Sempre m’ha agradat la seva sonoritat.

    Barbara

    Rappelle-toi Barbara
    Il pleuvait sans cesse sur Brest ce jour-là
    Et tu marchais souriante
    Epanouie ravie ruisselante
    Sous la pluie

    Rappelle-toi Barbara
    Il pleuvait sans cesse sur Brest
    Et je t’ai croisée rue de Siam
    Tu souriais
    Et moi je souriais de même

    Rappelle-toi Barbara
    Toi que je ne connaissais pas
    Toi qui ne me connaissais pas
    Rappelle-toi
    Rappelle-toi quand même ce jour-là
    N’oublie pas

    Un homme sous un porche s’abritait
    Et il a crie ton nom
    Barbara
    Et tu as couru vers lui sous la pluie
    Ruisselante ravie épanouie
    Et tu t’es jetée dans ses bras

    Rappelle-toi cela Barbara
    Et ne m’en veux pas si je te tutoie
    Je dis tu a tous ceux que j’aime
    Même si je ne les ai vus qu’une seule fois
    Je dis tu a tous ceux qui s’aiment
    Même si je ne les connais pas

    Rappelle-toi Barbara
    N’oublie pas
    Cette pluie sage et heureuse
    Sur ton visage heureux
    Sur cette ville heureuse
    Cette pluie sur la mer
    Sur l’arsenal
    Sur le bateau d’Ouessant

    Oh Barbara
    Quelle connerie la guerre
    Qu’es-tu devenue maintenant
    Sous cette pluie de fer
    De feu d’acier de sang
    Et celui qui te serrait dans ses bras
    Amoureusement
    Est-il mort disparu ou bien encore vivant

    Oh Barbara
    Il pleut sans cesse sur Brest
    Comme il pleuvait avant
    Mais ce n’est plus pareil et tout est abime
    C’est une pluie de deuil terrible et désolée
    Ce n’est même plus l’orage
    De fer d’acier de sang
    Tout simplement des nuages
    Qui crèvent comme des chiens
    Des chiens qui disparaissent
    Au fil de l’eau sur Brest
    Et vont pourrir au loin
    Au loin très loin de Brest
    Dont il ne reste rien.

    Jacques Prévert, Paroles (1900 – 1977)

    Resposta

  23. Marga Says:

    Vestida de nit

    Pinto les notes d’una havanera
    blava com l’aigua d’un mar antic.
    Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
    gris de gavines, daurada d’imatges,
    vestida de nit.

    Miro el paisatge, cerco paraules,
    que omplin els versos sense neguit.
    Els pins m’abracen, sento com callen,
    el vent s’emporta tot l’horitzó.

    Si pogués fer-me escata
    i amargar-me a la platja
    per sentir sons i tardes del passat,
    d’aquest món d’enyorança,
    amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

    Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
    i guarnir de palmeres el record,
    escampant amb canyella totes les cales
    i amb petxines fer-lis un bressol

    Els vells em parlen plens de tendresa,
    d’hores viscudes amb emoció.
    Joves encara, forts i valents,
    prínceps de xarxa, herois de tempesta,
    amics del bon temps.

    Els ulls inventen noves històries,
    vaixells que tornen d’un lloc de sol.
    Porten tonades enamorades.
    Dones i Pàtria, veles i flors.

    Si pogués fer-me escata
    i amargar-me a la platja
    per sentir sons i tardes del passat,
    d’aquest món d’enyorança,
    amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

    Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
    i guarnir de palmeres el record,
    escampant amb canyella totes les cales
    i amb petxines fer-lis un bressol.

    Com una enamorada més del mar aquest poema em fa viure moltes sensacions, tant si el llegeixo com si l’escolto cantat per la Sílvia Perez Cruz.

    Resposta

  24. Pepita Riau Says:

    per sempre no és pas lluny.
    per sempre és ara.
    el que és lluny és tornar.

    Francesc Garriga Barata (premi Carles Riba 2012)

    Em fascina per la seva senzillesa en transmetre la transcendència del temps.
    Pepita R.

    Resposta

  25. janagorretajanagorreta Says:

    A CLAUS DE SORRA
    A claus de sorra he penjat els ormeigs
    i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
    Ara, amb les mans pintades de colors,
    em posaré la roba de les festes
    i esperaré les noies quan surtin del cinema.
    Si plou duré un paraigua de color cridaner
    i unes sabates grosses d’un verd agosarat.
    Les noies passaran i diran: – Bones tardes
    (potser totes, qui sap!, m’estimen en silenci),
    i fugiran pels carrers tenebrosos
    a perdre’s dins els braços d’homes d’estirp incerta.
    Quan sigui fosc tornaré cap a casa
    repetint en veu baixa versos que encara estimo,
    cansat i decebut; i em pesarà la roba
    damunt el gest tristíssim de peresa.
    Hi haurà a cada portal una parella
    besant-se o qui sap què, mentre que jo,
    sol i indefens, pensaré que la nit
    és una noia verge que m’espera
    i a crits estriparé l’embruix que me’n separa.

    Resposta

  26. joan Says:

    Joan margarit

    País d’oc
    Llengua occitana
    Roig i groc
    Terra germana
    Tots al toc
    De la campana
    Junts al foc
    Fem la rotllana.

    País d’oc
    Terra germana

    Aquest poema em fa pensar en el lloc on vivim tots nosaltres i com vivim.

    Resposta

  27. joan Says:

    Es perd el senyal

    No tinguis pietat del que has estat,
    perquè la pietat és massa breu:
    no dóna temps a construir-hi res.
    De nit, en un petit aeroport,
    veus com un avió s’està enlairant.
    Va perdent-se el senyal.
    Sents el convenciment que estàs vivint
    uns anys sense esperances que ja són
    els més feliços de la teva vida.
    Hi ha una altra poesia, hi serà sempre,
    com hi ha una altra música.
    La de Beethoven sord. Quan es per el senyal.

    Resposta

  28. marlajara Says:

    És de nit..
    és tot fosc…
    estic sol i no hi ha ningú…
    és de nit…
    un record…
    dins el cor, ella hi és a dins…
    els seus ulls són brillants
    i un somriure extravagant
    ja no i és l’he perduda
    va marxar lluny del meu abast
    i sempre estarà el meu cor…

    sense tu jo no puc
    sense tu si no i ets
    sense tu jo no soc ningú…
    sense tu jo no puc
    sense tu si no i ets
    sense tu jo no soc ningú…

    és de nit…
    és tot fosc..
    no estic sol no ho estic
    tu estàs amb mi
    i els teus ulls són brillants
    i un somriure extrabagant
    i sempre estarà el meu cor…

    sense tu jo no puc
    sense tu si no i ets
    sense tu jo no soc ningú…
    sense tu jo no puc
    sense tu si no i ets
    sense tu jo no sóc ningú..

    nooohhoo

    si no estas aquí
    si no estas amb mí
    jo no et puc mirar
    jo no et puc sentir
    si no estas aquí
    si no estas amb mí
    jo no et puc tocar
    jo no et puc besar
    i sempre estaràs el meu cor….

    és de nit….

    He posat aquesta cançó perquè m’arriba al cor i perquè em recorda una persona molt especial per a mi.

    Resposta

  29. joan Says:

    POEMA DE L’ ESCOLA
    EL PARE I LA MARE
    PENSEN MOLT EN MI
    I EM FAN ANAR A L’ ESCOLA
    A APRENDRE A LLEGIR.

    CANTEM I SABEM RONDALLES
    TENIM PEIXOS I OCELLS,
    SEMBREM LLAVORS MENUDES
    I REGUEM ARBRES MOLT VELLS.

    M’ AGRADA TAN L’ ESCOLA
    QUE NO HO PUC EXPLICAR
    A L’HORA DE SORTIR
    JA HI VOLDRIA TORNAR

    Aquest poema em recorda tot el que vam passar de petits a l’escola.

    Resposta

  30. Jaume Magre Pont Says:

    El meu poema és:

    El ball del boll

    El ball,
    El ball del boll,
    El ball del boll a l’era,

    El boll sobre el rostoll
    La imatge fugissera ,
    Que més enllà de ball,
    més enllà de boll,
    És com una drecera,
    Que va sense soroll
    Cap a la pau primera,
    Que va sense soroll
    Cap a la pau primera,

    El boll,
    El ball del boll,
    El ball del boll
    a l’era,

    Jaume Ferran Camps 1966

    Aquest poema m’agrada especialment ja que l’autor és el meu tiet avi i també perquè va dedicat al meu besavi mort el mateix any que el poema va ser escrit.

    Resposta

  31. joan Says:

    MAESTRO
    ¿Qué doncella se casa
    con el viento?

    NIÑO
    La doncella de todos
    los deseos.

    MAESTRO
    ¿Qué le regala
    el viento?

    NIÑO
    Remolinos de oro
    y mapas superpuestos.

    MAESTRO
    Ella ¿le ofrece algo?

    NIÑO
    Su corazón abierto.

    MAESTRO
    Decid cómo se llama.

    NIÑO
    Su nombre es un secreto.

    La ventana del colegio tiene una cortina de luceros

    Resposta

  32. Robert Gistàs Says:

    El nostre país avança,
    sense por, ni cap recança,
    la Llibertat ja sentim,
    quina falera tenim.

    Volem per al nostre Estat,
    Democràcia i Llibertat,
    i una bona economia,
    per a fer créixer cada dia.

    Volem que el món ens conegui,
    que amb estima ens anomeni,
    Catalunya, quin país!,
    qui et va veure i qui t’ha vist.

    Visca Catalunya Lliure!.

    He triat aquest poema perquè expressa sentiments que jo comparteixo, igual que molts altres catalans i catalanes. A més, és un poema molt profund.

    Resposta

  33. Maria Says:

    L’ÀNIMA DE LES FLORS

    Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
    qui és que les hi deu haver llençades?
    Qui sia, tant si val.
    Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M’han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.
    “Morirem aviat, lluny de la planta
    -elles deuen pensar-;
    mes ara nostre brill el poeta encanta,
    i això mai morirà.

    Joan Maragall

    Per què he triat aquest poema: l’he triat perquè em sembla molt bonic, i perquè transmet felicitat, ja que les flors no moren tristes, són felices amb el que tenen.

    Resposta

  34. Sara Eastwood Says:

    No puc donar-te solucions
    per a tots els problemes de la vida
    ni tinc respostes
    per als tots els teus dubtes
    però puc escoltar-te
    i buscar la solució al teu costat.
    No puc evitar que ensopeguis
    només puc donar-te la mà
    per que t’ajudi a aixecar-te i no tornis a caure.
    No puc evitar que pateixis
    quan alguna pena et trenqui el cor
    però puc plorar amb tu
    i recollir els trossos
    i muntar-lo de nou.
    No puc marcar-te límits
    als quals has d’actuar
    però si t’ofereixo l’espai necessari per créixer.
    No puc estar al teu costat
    dons la distància no m’ho permet
    per puc escriure’t cartes
    i amb elles fer-te sentir acompanyat per mi.
    No puc dir-te qui ets
    ni qui hauries de ser
    només puc veure’t tal i com ets
    i ser algú que t’estima molt.

    He triat aquest poema ja que diu que quan les coses vagin malament, el millor amic no podrà impedir-les, però si que podrà ajudar-te, i m’hi sento identificada

    Resposta

  35. claudia Says:

    L’ÀNIMA DE LES FLORS

    Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
    qui és que les hi deu haver llençades?
    Qui sia, tant si val.
    Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M’han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.
    “Morirem aviat, lluny de la planta
    -elles deuen pensar-;
    mes ara nostre brill el poeta encanta,
    i això mai morirà.”

    Joan Maragall.

    He triat aquest poema perquè quan el vaig llegir em va cridar l’atenció, parlava de les flors i del que “sentien” i això em va sorprendre. Aquest poema em transmet alegria perquè l’ànima de les flors segueix viva per molt que elles morin. De tots els que vaig llegir va ser el que més em va agradar.

    Resposta

  36. Àlex Says:

    L’ànima de les flors

    Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
    qui és que les hi deu haver llençades?
    Qui sia, tant si val.

    Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M’han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.

    “Morirem aviat, lluny de la planta
    -elles deuen pensar-;
    mes ara nostre brill el poeta encanta,
    i això mai morirà.”

    Joan Maragall.

    Jo he escollit aquest poema perquè hem fa pensar en els animals que la gent compra i després les deixa al carrer perquè son molt grans…

    Resposta

  37. Lüa Says:

    Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
    si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
    contra el vent i la llum,
    contra els cataclismes,
    en fi, contra els fenòmens externs
    i les internes rutes angoixoses.
    Ens nodrim de paraules
    i, algunes vegades, habitem en elles,
    així en els mots elementals de la infantesa,
    o en les acurades oracions
    dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
    o, encara, en les darreres frases
    del discurs de la vida.
    Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
    perquè ho anem assimilant,
    perquè ho puguem convertir en paraules
    i perduri en el temps,
    el temps que no és res més
    que un gran bosc de paraules.
    I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.
    I més d’un cop ens hem reconegut
    en alguna antiquíssima soca,
    com la reproducció estrafeta
    d’una pintura antiga,
    i hem restat indecisos
    com aquell que desconeix la ciutat que visita.
    Però la nostra missió és parlar.
    Donar llum de paraula
    a les coses inconcretes.
    Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
    perquè triomfem en elles.
    Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
    Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

    Miquel Martí i Pol

    Perquè l’he triat:

    He triat aquest poema perquè crec que té molta raó a l’hora d’expressar-se.
    M’agrada molt aquest poema i també l’autor.

    Resposta

  38. nildedeu Says:

    ORACIÓ EN LA TEVA MORT
    Quan roures enyorosos
    de verds marins comencen
    crepusculars missatges,
    volent-te foc, demano
    nova claror, que siguis,
    davant altars on cremen
    ardents silencis d’ales,
    encès cristall, més flama,
    llum de cançó senzilla.
    -Salvador Espriu

    Em van recomanar aquest poeta, el vaig buscar i vaig llegir uns quants poemes seus, aquest en concret em va cridar l’atenció. Em va sorprendre per un motiu; el pots llegir cinc vegades i cada una captaràs un significat i interpretació diferents.

    Resposta

  39. Carlota Javier Says:

    CANÇÓ DEL GOIG PEREMPTORI

    Veus el camí sense caminant
    i un horitzó distant;
    vogar en un núvol et proposes.
    Llibera’t de l’encant.
    Ves que aviat s’esfullaran
    les roses.
    Mira al teu volt, que fuig l’instant.
    La llum i el tendre amant
    diuen amor, i tu no goses
    alçar-te radiant.
    Ves que aviat s’esfullaran
    les roses.
    El vent, passant, se’n du mon cant,
    el riu se’n va plorant;
    i fins l’herbei on et reposes
    et fa, capcinejant:
    -Ves que aviat s’esfullaran
    les roses.
    Sospirs ni mur de diamant
    ja mai no detindran
    el riu del temps, sense rescloses,
    que corre triomfant
    marcint les vides i esfullant
    les roses.

    Josep Carner.
    Poema del llibre “Ofrena”

    He triat aquest poema ja que m’agrada com ho ha interpretat i també com et fa sentir. Les metàfores són molt completes i variades. El vocabulari és diferent i especial i per últim el poema és molt emotiu i original.

    Resposta

  40. Marc Fiestas Says:

    FI

    Ve la fi de tota cosa:
    malaurat el que se’n tem.

    La corranda se l’emporta
    una mena de gemec,
    la mirada, un punt de fosca,
    la besada, un poc de fred;

    la mirada, un punt de fosca
    i l’amor, un fil de vent.

    He escollit aquest poema per que m’agrada el tema de la mort des del punt de vista de Josep Carner i també m’agrada molt la mètrica d’aquest poema.

    Resposta

  41. Anna Says:

    CATALUNYA
    Una única llengua,
    Un himne nacional,
    Una dansa catalana i
    Un país per independitzar.

    La llengua el català
    Ara i sempre a l’escola
    Però no en tenim prou per començar,
    Tenim una llengua per salvar.

    Els segadors història de pagesos
    Catalans i honestos
    Van defensar la nostra terra
    Creant una cançó popularitzada.

    La Sardana,
    Bella dansa catalana
    Es balla amb un toc de gaita
    En rotllana.
    Els castellers torres humanes,
    Gens semblants a les sardanes
    Moltes colles castelleres
    Creem segant cadenes.

    Espero que al ser gran,
    Hi hagi un país solitari
    On dins del seu calendari
    L’ independència marqui el pas.
    Pilar Roig i Carme Peirau

    He triat aquest poema perquè quan el vaig llegir em va agradar i crec que en aquests moments a Catalunya aquest poema mostra un futur que molta gent busca i estic d’acord amb les autores. Com molta altra gent de Catalunya.

    Resposta

  42. julia Says:

    Dóna’m la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant,
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.

    Les barques llunyes i les de la sorra
    prendran un aire fidel i discret,
    no ens miraran;
    miraran noves rutes
    amb l’esguard lent del copsador distret.

    Dóna’m la mà i arrecera la galta
    sobre el meu pit, i no temis ningú.
    I les palmeres ens donaran ombra.
    I les gavines sota el sol que lluu

    ens portaran la salabror que amara,
    a l’amor, tota cosa prop del mar:
    i jo, aleshores, besaré ta galta;
    i la besada ens durà el joc d’amar.

    Dóna’m la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar
    bategant;
    tindrem la mida de totes les coses
    només en dir-nos que ens seguim amant.

    Resposta

    • julia Says:

      He escollit aquest poema perque trobo que és molt bonic, sobretot la forma de pensar de Joan Salvat-Papasseit. Per aquestes raons he escollit aquest poema.

      Resposta

  43. Ramon Montull Todó Says:

    La Somera

    (als meus néts)

    Esteu a l’aguait
    que ve la somera

    carrega taronges
    l’alforja és ben plena

    vine que t’ajudo
    somereta meva

    si n’agafo una
    el pes s’alleugera

    fes-me passes curtes
    que no et puc seguir

    el trotet que et porta
    vull que em porti a mi

    (Margarita ballester)

    Jo he triat aquest poema ja que la meva àvia, que és poeta, ens va dedicar aquest poema a mi i a les meves cosines.

    Resposta

  44. Helena Says:

    POTSER NADAL

    Potser Nadal és que tothom es digui
    a si mateix i en veu molt baixa el nom
    de cada cosa, mastegant els mots
    amb molta cura, per tal de percebre’n
    tot el sabor, tota la consistència.

    Potser és reposar els ulls en els objectes
    quotidians, per descobrir amb sorpresa
    que ni sabem com són de tant mirar-los.

    Potser és un sentiment, una tendresa
    que s’empara de tot: potser un somriure
    inesperat en una cantonada.

    I potser és tot això i, a més, la força
    per reprendre el camí de cada dia
    quan el misteri s’ha esvanit, i tot
    torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

    Miquel Martí Pol

    Aquest poema del Miquel Martí Pol crec que et dóna un missatge molt clar. En el fet de que les coses excepcionals que succeeixen en el nadal, haurien d’aparèixer com habitual en la nostra vida quotidiana. És un poema molt bonic.

    Resposta

  45. Sara Martínez Says:

    CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

    Un infant negre de pell negra,
    d’ulls negres,
    de cabells arrissats o encrespats,
    és un infant.
    Un infant blanc, de pell rosada,
    d’ulls blaus o verds,
    de cabells rossos o llisos,
    és un infant.
    L’un i l’altre, el negre i el blanc,
    fan el mateix somriure
    quan una mà els acarona,
    quan se’ls mira amb amor
    i amb tendresa se’ls parla.
    Vessaran les mateixes llàgrimes
    si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
    No hi ha dos rostres absolutament
    idèntics.
    Cada rostre és un miracle. Perquè és
    únic.
    Dos rostres poden assemblar-se,
    però mai no seran completament iguals.
    La vida, justament, és aquell miracle,
    aquell moviment permanent i
    canviant,
    que mai no reprodueix el mateix
    rostre.
    Viure conjuntament
    és una aventura on l’estimar,
    l’amistat, és una bella trobada
    amb allò que sempre és diferent de tu
    i que t’enriqueix.

    He triat aquest poema de un autor desconegut perquè no hi ha dues persones diferents però en el fons tots som iguals.

    Resposta

  46. Pepita Riau Says:

    Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
    Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
    y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»

    El viento de la noche gira en el cielo y canta.

    Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
    Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

    En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
    La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

    Ella me quiso, a veces yo también la quería.
    Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

    Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
    Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

    Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
    Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

    Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
    La noche está estrellada y ella no está conmigo.

    Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
    Mi alma no se contenta con haberla perdido.

    Como para acercarla mi mirada la busca.
    Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

    La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
    Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

    Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
    Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

    De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
    Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

    Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
    Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

    Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
    Mi alma no se contenta con haberla perdido.

    Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
    y éstos sean los últimos versos que yo le escribo

    Pablo Neruda

    Vaig descobrir aquest poema fa molts anys, a l’universitat, era molt jove. I sempre més m’ha acompanyat aquest sentiment de que les vivències, els desitjos, els sentiments viuen i reviuen en el temps tants cops com els recordis intensament.
    Pepita Riau.

    Resposta

  47. Jordi Bermúdez Says:

    LAURA

    Ara fa deu anys
    va neixer la llum
    quan per primer cop
    vas obrir els ulls.

    El cor ens omplí
    d’amor i esperança
    el teu primer plor
    que omplia l’estança

    Arraulit al meu braç
    tot buscant la mare
    vam signar el primer llaç
    vas sentir el primer conte

    Hem compartit rondalles
    hem inventat un món
    ple de màgia i tendresa
    on gaudir sense por

    Ara llegim plegats
    llibres de màgia i misteri
    i tornes a obrir els teus ulls
    omplint de llum el meu somni.

    J.B.

    Resposta

  48. xavierbreil Says:

    A vegades és necessari i forçós
    que un home mori per un poble,
    però mai no ha de morir tot un poble
    per un home sol:
    recorda sempre això, Sepharad.
    Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
    i mira de comprendre i estimar
    les raons i les parles diverses dels teus fills.
    Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
    i l’aire passi com una estesa mà
    suau i molt benigna damunt els amples camps.
    Que Sepharad visqui eternament
    en l’ordre i en la pau, en el treball,
    en la difícil i merescuda
    llibertat.

    Salvador Espriu

    Seguint el fil temàtic del Manel amb l’Oda a Espanya de Maragall, la sempre sàvia veu d’Espriu

    Resposta

  49. Robert Garcia Says:

    A MI ABUELITA

    cuando tú me abrazas,
    que tranquilo me siento.
    Cuando tú me cuidas,
    Jamás tengo miedo.

    Eres mi Angel de la guarda,
    Que me cuidas con esmero.
    Eres mi mejor regalo,
    Abuelita, ¡Cuánto te quiero!

    Tus historias iluminan mi cara,
    Hacen volar mi imaginación.
    Sin parpadear i embobado,
    te escucho con atención.

    Aunque estés dolorida
    Sonríes cuando me miras.
    Aunque estés pachucha,
    Me abrazas y me miras.

    Eres mi Angel de la guarda
    Que me cuidas con esmero
    Eres mi mejor regalo,
    Abuelita ¡Cuánto te quiero!

    Jo he triat aquest poema perquè m’estimo molt la meva àvia.
    Quan em poso malalt em cuida ella i em deixa veure la tele mentre ella també la veu, i no s’enfada . quan m’ abraça tan fort em fa pensar que encara que estigui viva o morta m’estimarà sempre.

    Resposta

  50. Nicolás Friedmann Says:

    Desnudo en la cima del monte de las palabras pregunto
    ¿ves a aquel hombre empequeñecido vagar por las ciudades
    como si llevara en la frente una sentencia mortal?
    ¿acaso notaste en esa persona el peso de no poder ser nada
    por no saber lucrar?
    ¿sentiste cómo tal vez él mismo siente la incapacidad
    de comunicar, de estar pasado en el tiempo?
    ¿le preguntaste cuál es tu necesidad
    o si él piensa en la tuya?
    ¿es tan aburrido como parece, arrancado de una película vieja
    que todos huyen (o él huye de todos)
    ¿ves a aquel poeta clavando su mirada en el horizonte
    tropezar con una piedra?
    ¿me ves?

    N.F.

    Resposta

  51. Jordi Tarragó Says:

    Sol solet…

    Quan jo era petit
    vivia arraulit
    en un carrer negre.
    El mur hi era humid,
    prô l sol hi era alegre.
     
    Per’llà a Sant Josep
    el bon sol solet
    lliscava i lluïa
    pel carreró estret.

    En mon còs neulit
    llavors jo sentia
    una esgarrifança
    de goig i alegria.

    Joan Maragall

    L’he escollit per la seva tendresa i senzillesa i perquè els més petits ens la poden recitar

    Resposta

  52. mar balibrea Says:

    On my own
    Pretending he’s beside me
    All alone, I walk with him till morning
    Without him
    I feel his arms around me
    And when I lose my way I close my eyes
    And he has found me

    In the rain the pavement shines like silver
    All the lights are misty in the river
    In the darkness, the trees are full of starlight
    And all I see is him and me for ever and forever

    And I know it’s only in my mind
    That I’m talking to myself and not to him
    And although I know that he is blind
    Still I say, there’s a way for us

    I love him
    But when the night is over
    He is gone, the river’s just a river
    Without him the world around me changes
    The trees are bare and everywhere
    The streets are full of strangers

    I love him
    But every day I’m learning
    All my life I’ve only been pretending
    Without me his world will go on turning
    A world that’s full of happiness
    That I have never known!

    I love him
    I love him
    I love him
    But only on my own.

    Les Misérables

    Resposta

  53. montse carrilero Says:

    One of my favourite poem Oh Captain, my Captain by Walt Whitman (1819–1892). Leaves of Grass. 1900.

    OH CAPTAIN! MY CAPTAIN!

    O CAPTAIN! my Captain! our fearful trip is done;
    The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
    The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
    While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
    But O heart! heart! heart!
    O the bleeding drops of red
    Where on the deck my Captain lies,
    Fallen cold and dead.

    O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
    Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
    For you bouquets and ribbon’s wreaths—for you the shores a-crowding;
    For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
    Here Captain! dear father!
    This arm beneath your head
    It is some dream that on the deck,
    You’ve fallen cold and dead.

    My Captain does not answer, his lips are pale and still;
    My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
    The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
    From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;
    Exult, O shores, and ring, O bells!
    But I, with mournful tread,
    Walk the deck my Captain lies,
    Fallen cold and dead.

    Resposta

  54. James Ward Says:

    A Love Poem

    There is a shyness that we have
    Only with those that we most love.
    Something it has to do also
    With how we cannot bring to mind
    A face whose very line we know.
    O love is kind, O love is kind.

    That there should still remain the first
    Sweetness, also the later thirst –
    This is why pain must play some part
    In all true feelings that we find
    And every shaking of the heart.
    O love is kind, O love is kind.

    And it is right that we should want
    Discretion, secrecy, no hint
    Of what we share. Love which cries out,
    And wants the world to understand,
    Is love that holds itself in doubt.
    For love is quiet, and love is kind.

    Elisabeth Jennings

    This poem was sent to me by my friend Jane Howcroft from Sheffield, UK. She wanted to collaborate with our project

    Resposta

  55. Helena Planellas Says:

    You and I go on at each other like we’re going to war
    You and I go rough, we keep throwing things and slamming the door
    You and I get so damn dysfunctional we start keeping score
    You and I get sick, yeah I know that we can do this no more

    But baby there you go again, there you go again making me love you oh
    Baby I stopped using my head, using my head let it all go oh
    Now you’re stuck on my body, on body like a tattoo oh
    And now I’m feeling stupid, feeling stupid coming back to you

    So I cross my heart and I hope to die
    That I’ll only stay with you one more night
    And I know I said it a million times
    But I’ll only stay with you one more night

    Try to tell you no but my body keeps on telling you yes
    Try to tell you stop, but your lipstick’s got me so out of breath
    I’ll waking up in the morning probably hating myself
    I’ll be waking up inner satisfied, guilty as held

    But baby there you go again, there you go again making me love you oh
    Baby I stopped using my head, using my head let it all go oh
    Now you’re stuck on my body, on body like a tattoo oh
    And now I’m feeling stupid, feeling stupid coming back to you

    So I cross my heart and I hope to die
    That I’ll only stay with you one more night
    And I know I said it a million times
    But I’ll only stay with you one more night

    Yeah baby give me one more night
    Yeah baby give me one more night
    Yeah baby give me one more night

    Baby there you go again, there you go again making me love you
    And I stopped using my head, using my head let it all go
    My truth on my body, on my body like a tattoo
    yeah, yeah, yeah

    So I cross my heart and I hope to die
    That I’ll only stay with you one more night
    And I know I said it a million times
    But I’ll only stay with you one more night

    So I cross my heart and I hope to die
    That I’ll only stay with you one more night
    And I know I said it a million times
    But I’ll only stay with you one more night

    Resposta

  56. Aina Carbó Says:

    Show me

    You know I love you dearly
    but I cause you so much pain
    I cannot find true happiness
    and you feel you are to blame
    it seems so unjust
    for me to make you feel this way
    it’s so hard to decide
    whether I should leave or stay
    staying is not wise
    as faking happiness is exhausting
    leaving’s a bit worse
    for your heartbreak I would be causing
    so show me what to do
    help me to be strong
    lend a helping hand
    give me your shoulder to cry on.

    Resposta

    • Aina Carbó Says:

      I like so much this poem because it makes me feel better. Is very interesting to read the description of love.

      Resposta

  57. arnaugonzalez Says:

    I stare at my reflection in the mirror
    Why am I doing this to myself?
    Losing my mind on a tiny error,
    I nearly left the real me on the shelf.
    No, no, no, no, no…

    Don’t lose who you are in the blur of the stars!
    Seeing is deceiving, dreaming is believing,
    It’s okay not to be okay.
    Sometimes it’s hard to follow your heart.
    Tears don’t mean you’re losing, everybody’s bruising,
    Just be true to who you are!
    (who you are [x11] )
    No, no ,no, no, no, no, no…

    Brushing my hair, do I look perfect?
    I forgot what to do to fit the mold, yeah!
    The more I try the less is working, yeah yeah
    ‘Cause everything aside me screams
    No, no, no, no, no…

    Don’t lose who you are in the blur of the stars!
    Seeing is deceiving, dreaming is believing,
    It’s okay not to be okay.
    Sometimes it’s hard to follow your heart.
    But tears don’t mean you’re losing, everybody’s bruising,
    There’s nothing wrong with who you are!

    Yes, no’s, egos, fake shows, like BOOM,
    Just go and leave me alone!
    Real talk, real life, good luck, goodnight,
    With a smile, that’s my home!
    That’s my home, no…

    No, no, no, no, no, no, no, no…
    Don’t lose who you are in the blur of the stars!
    Seeing is deceiving, dreaming is believing,
    It’s okay not to be okay…
    Sometimes it’s hard to follow your heart.
    Tears don’t mean you’re losing, everybody’s bruising,
    Just be true to who you are!
    yeah yeah yeah

    Jessie J

    I like this song because it has a very beautiful lyrics and the meaning is very wonderful to me. I love too because the singer has a very good voice. Here is the link to hear the song on youtube: http://www.youtube.com/watch?v=j2WWrupMBAE

    Resposta

  58. laia Says:

    Remember by Christina Rosetti

    Remember me when I am gone away,
    Gone far away into the silent land;
    When you can no more hold me by the hand,
    Nor I half turn to go yet turning stay.
    Remember me when no more day by day
    You tell me of our future that you plann’d:
    Only remember me; you understand
    It will be late to counsel then or pray.
    Yet if you should forget me for a while
    And afterwards remember, do not grieve:
    For if the darkness and corruption leave
    A vestige of the thoughts that once I had,
    Better by far you should forget and smile
    Than that you should remember and be sad.

    I like “Remember” a lot because is a very sad poem, and when I’m sad, I love to read this kind of poems. Sometimes, we need to cry, so when I need it, I read this poem. Wish you enjoy it!

    Resposta

  59. oscarcardoner Says:

    Beautiful

    i look through the window and see in the skies
    the beautiful blueness of your beautiful eyes

    i look at the bark of a tree and the brown i see there
    is the beautiful browness of your beautiful hair

    i look at the ocean as the wave rips
    and i see beautiful roundness to your beautiful hips

    i listen to the radio and with every station choice
    i hear the beautiful sharpness of your beautiful voice

    i listen to the breeze and the storm in the sky
    i hear the cowardice shake in my cowerdice sigh

    because though you look beautiful nd sound beautiful too
    i could never be brave enough to ask that question to you

    I like this poem because it describes very well the situation and it is very well writted. I like it because this poem is the most beautiful of the autor too.

    Resposta

  60. Gerard Gistas Says:

    Carpe Diem by William Shakespeare

    O mistress mine, where are you roaming?
    O stay and hear! your true-love’s coming
    That can sing both high and low;
    Trip no further, pretty sweeting,
    Journey’s end in lovers’ meeting—
    Every wise man’s son doth know.

    What is love? ’tis not hereafter;
    Present mirth hath present laughter;
    What’s to come is still unsure:
    In delay there lies no plenty,—
    Then come kiss me, Sweet and twenty,
    Youth’s a stuff will not endure.

    Resposta

  61. Ona Salvat Says:

    I hope that the world stops raining
    Stops turning it’s back on the young
    See nobody here is blameless
    I hope that we can fix all that we’ve done

    I really hope Martin can see this
    I hope that we still have a dream
    I’m hoping that change isn’t hopless
    I’m hoping to start it with me

    I just hope I’m not the only one

    I hope we start seeing forever
    Instead of what we can gain in a day
    I hope we start seeing each other
    Cause don’t we all bleed the same?

    I really hope someone can hear me
    That a child doesn’t bear the weight of a gun
    I find the voice within me
    To scream at the top of my lungs

    I just hope I’m not the only one

    Louder, I cannot hear you
    How can things be better left unsaid?
    Call me, call me a dreamer
    But it seems like dreams are all that we’ve got left

    I hope we still have a heartbeat
    I hope we don’t turn to snow
    A night when you turn the lights off
    I hope you don’t cry alone

    I hope we stop taking for granted
    All of the land and all of the sea
    I’m taking a chance on loving
    I hope that you take it with me

    I just hope I’m not the only one

    This is from a song by Emeli Sandé, a british singer-songwriter whose lyrics I really love. I like this song especially because it’s about having hope on a better world and starting yourself the change you want to see in the world.

    Resposta

  62. Júlia Gehrig Says:

    LITTLE THINGS- One Direction

    Your hand fits in mine like it’s made just for me
    But bear this mind it was meant to be
    And I’m joining up the dots with the freckles on your cheeks
    And it all makes sense to me

    I know you’ve never loved the crinkles by your eyes when you smile,
    You’ve never loved your stomach or your thighs
    The dimples in your back at the bottom of your spine

    But i’ll love them endlessly

    I won’t let this little things slip out of my mouth
    But if I do, it’s you, oh it’s you, they add up to
    I’m in love with you and all these little things

    You can’t go to bed without a cup of tea
    Maybe that’s the reason that you talk in your sleep
    And all those conversations are the secrets that i keep
    Though it makes no sense to me

    I know you’ve never loved the sound of your voice on tape
    You never want to know how much you weigh
    You still have to squeeze into your jeans
    But

    You’re perfect to me

    I won’t let this little things slip out of my mouth
    But if it’s true, it’s you, it’s you, they add up to
    I’m in love with you and all these little things

    You never love yourself half as much as i love you
    You’ll never treat yourself right darling but i want you to
    If i let you know, i’m here for you
    Maybe you’ll love yourself like i love you oh

    I’ve just let these little things slips out of my mouth
    ‘Cause it’s you, oh it’s you, it’s you they add up to
    And i’m in love with you and all these little things

    I won’t let these little things slip out of my mouth
    but if it’s true, it’s you, it’s you they add up to
    I’m in love with you, and all your little things.

    I put this song because i like how one direction express the love that they feel for a women.

    Resposta

  63. Laia Says:

    For Love’s Sake

    I’m so tired of this empty feeling
    I’m so tired of being alone
    I lay here staring at the ceiling
    Waiting by the phone

    I jump when the phone rings
    It brings a smile to my face
    When he hangs up my heart stings
    And I sink back into my lonely place

    I wish and I dream
    That we’ll be together soon
    I can’t wait until we can look up hand in hand
    At the stars and at the moon

    I yearn for his kisses
    His touch – His embrace
    I can’t wait for Thursdays
    When I get to see his face

    I’m flooded with thoughts of him
    In my heart, soul, and mind
    I imagine his touch
    So gentle and kind

    I try not to weep
    I hope he doesn’t hear my cries
    But I can’t stop the tears
    Falling from my eyes

    I cry a thousand tears
    And think – how much more can I take?
    But in my heart I know I’d wait a thousand years
    All for love’s sake

    By: Susan Christensen

    I like this poem because it’s really real and a lot of people that love someone thinks about that every day, of loving this guy, wait every day to see him to speak with him, to be with him. And when you love somebody for real you could cry, but all that, pass.

    Resposta

  64. Núria Gallifa Says:

    Love is always patient and kind.
    It is never jealous.
    Love is never boastful or concieted.
    It is never rude or selfish.
    It does not take offence and is not resentful.
    Love takes no pleasure in other people’s sins,
    but delights in the truth.
    It is always ready to excuse, to trust, to hope,
    and to endure whatever comes.

    I choose this poem because, for me, it describes the real love, The one that everyone hope to find.

    Resposta

  65. Júlia Fos Says:

    People say we shouldn’t be together
    We’re too young to know about forever
    But I say they don’t know what they talk talk talkin’ about

    Cause this love is only getting stronger
    So I don’t wanna wait any longer
    I just wanna tell the world that you’re mine girlll
    Ohh

    They don’t know about the things we do
    They don’t know about the I love you’s
    But I bet you if they only knew
    They will just be jealous of us
    They don’t know about the up all night’s
    They don’t know I’ve waited all my life
    Just to find a love that feels this right

    Baby they don’t know about
    They don’t know about us

    Just one touch and I was a believer
    Every day it gets a little sweeter
    It’s getting better
    Keeps getting better all the time girl

    They don’t know about the things we do
    They don’t know about the I love you’s
    But I bet you if they only knew
    They will just be jealous of us
    They don’t know about the up all night’s
    They don’t know I’ve waited all my life
    Just to find a love that feels this right

    Baby they don’t know about
    They don’t know about us

    They don’t know how special you are
    They don’t know what you’ve done to my heart
    They can say anything they want
    Cause they don’t know about us

    They don’t know what we do best
    That’s between me and you our little secret

    But I wanna tell em
    I wanna tell the world that you’re mine girl

    They don’t know about the things we do
    They don’t know about the I love you’s
    But I bet you if they only knew
    They will just be jealous of us
    They don’t know about the up all night’s
    They don’t know I’ve waited all my life
    Just to find a love that feels this right

    Baby they don’t know about
    They don’t know about us

    Ilove this song because One Direction, my favourite boyband sings it. I think it expresses so good the jealousy of loads of people.

    Resposta

  66. Georgina Says:

    Heart on Fire
    I’m falling in, I’m falling down.
    I wanna begin, but I don’t know how,
    To let you know, how I’m feeling,
    I’m high on hope, I’m reeling

    I won’t let you go,
    Now you know,
    I’ve been crazy for you all this time,
    I’ve kept it close,
    Always hoping,
    With a heart on fire,
    A heart on fire,

    Hand in hand,
    Sparkling eyes
    The days are bright,
    So are the nights
    Cause when I’m with you, I’m grinning
    Once I was through, now I’m winning

    I won’t let you go, now you know,
    I’ve been crazy for you all this time,
    I’ve kept it close,
    Always hoping,
    With a heart on fire,
    A heart on fire,
    Heart on fire,
    A heart on fire

    I was shot down, ghost out,
    You opened up the door.
    I don’t know where we came from,
    But you woke me up,
    And left me wanting more.
    Everything about you,
    And everything you do,

    I won’t let you go, now you know,
    I’ve been crazy for you all this time,
    I’ve kept it close,
    Always hoping,
    With a heart on fire,
    A heart on fire,
    Heart on fire,
    All this time

    I like this song because it has a very deep meaning, talks about the feeling of love and the lyrics too, it’s one of my favourite songs.

    Resposta

  67. Víctor de Villasante Jirón Says:

    This is a poem written by Edgar Allan Poe in English. I picked this one because it talks about dreams, that misterious part of all us

    A Dream

    In visions of the dark night
    I have dreamed of joy departed-
    But a waking dream of life and light
    Hath left me broken-hearted.

    Ah! what is not a dream by day
    To him whose eyes are cast
    On things around him with a ray
    Turned back upon the past?

    That holy dream- that holy dream,
    While all the world were chiding,
    Hath cheered me as a lovely beam
    A lonely spirit guiding.

    What though that light, thro’ storm and night,
    So trembled from afar-
    What could there be more purely bright
    In Truth’s day-star?

    Resposta

  68. Lucas Capellas Says:

    ¿Quién construyó Tebas, la de las siete Puertas?

    En los libros aparecen los nombres de los reyes.

    ¿Arrastraron los reyes los bloques de piedra?

    Y Babilonia, destruida tantas veces,

    ¿quién la volvió siempre a construir? ¿En qué casas

    de la dorada Lima vivían los constructores?

    ¿A dónde fueron los albañiles la noche en que fue ter-

    minada la Muralla China? La gran Roma

    está llena de arcos de triunfo. ¿Quién los erigió?

    ¿Sobre quiénes triunfaron los Césares?

    ¿Es que Bizancio, la tan cantada,

    sólo tenía palacios para sus habitantes?

    Hasta en la legendaria Atlántida,

    la noche en que el mar se la tragaba, los que se hundían,

    gritaban llamando a sus esclavos.

    El joven Alejandro conquistó la India.

    ¿Él solo?

    César derrotó a los galos.

    ¿No llevaba siquiera cocinero?

    Felipe de España lloró cuando su flota

    Fue hundida. ¿No lloró nadie más?

    Federico II venció en la Guerra de los Siete Años

    ¿Quién venció además de él?

    Cada página una victoria.

    ¿Quién cocinó el banquete de la victoria?

    Cada diez años un gran hombre.

    ¿Quién pagó los gastos?

    Tantas historias.

    Tantas preguntas.

    BERTOLT BRECHT

    I present to you one of my favourite poems ever. Its name is ”Questions of a worker who reads” by Bertolt Brecht, a german poet of the 20th century. It makes me think about the number of workers who made great constructions and are underrated and unrecognized. Thanks!

    Resposta

  69. Laia Comabella Says:

    Well let me tell you a story
    About a girl and a boy
    He fell in love with his best friend
    When she’s around, he feels nothing but joy
    But she was already broken, and it made her blind
    But she could never believe that love would ever treat her right
    But did you know that I love you? or were you not aware?
    You’re the smile on my face
    And I ain’t going nowhere
    I’m here to make you happy, i’m here to see you smile
    I’ve been wanting to tell you this for a long while

    What’s gonna make you fall in love
    I know you got your wall wrapped all the way around your heart
    Don’t have to be scared at all, oh my love
    But you can’t fly unless you let ya,
    You can’t fly unless you let yourself fall

    Well I can tell you’re afraid of what this might do
    Cause we got such an amazing friendship and that you don’t wanna lose
    Well I don’t wanna lose it either
    I don’t think I can stay sitting around while you’re hurting babe
    So take my hand
    Well did you know you’re an angel? who forgot how to fly
    Did you know that it breaks my heart everytime to see you cry
    Cause I know that a piece of you’s gone everytime he done wrong, I’m the shoulder you’re crying on
    And I hope by the time that i’m done with this song that I’ve figured out

    Who’s gonna make you fall in love
    I know you got your wall wrapped all the way around your heart
    Don’t have to be scared at all, oh my love
    But you can’t fly unless you let ya,
    You can’t fly unless you let yourself fall

    I will catch you if you fall
    I will catch you if you fall
    I will catch you if you fall
    But if you spread your wings
    You can fly away with me
    But you can’t fly unless you let ya,
    You can’t fly unless you let yourself,

    What’s gonna make you fall in love
    I know you got your wall wrapped all the way around your heart
    Don’t have to be scared at all, oh my love
    But you can’t fly unless you let ya,
    You can’t fly unless you let

    Yourself fall in love
    I know you got your wall wrapped all the way around your heart
    Don’t have to be scared at all, oh my love
    But you can’t fly unless you let ya,
    You can’t fly unless you let yourself fall

    I will catch you if you fall
    I will catch you if you fall
    I will catch you if you fall

    If you spread your wings
    You can fly away with me
    But you can’t fly unless you let ya,
    Let yourself fall

    Resposta

  70. AnnaGomis Says:

    Dreaming on paper

    I don’t talk
    my lips part, and air pushes out,
    but the sound must not fit,
    because my thoughts are so big,

    so I don’t try to talk,
    my thoughts must be too good for
    words, for the air, for my lips,

    but they are just right for paper,
    my thoughts flow on paper,
    they are just big enough

    so I don’t talk
    I compose
    I write
    I dream

    – Rebecca

    I chose this poem because when I first read it I felt a connection and I think that was because it defines my personality pretty well.

    Resposta

  71. Mariabasté Says:

    Going back to the corner where I first saw you
    Gonna camp in my sleeping bag, I’m not gonna move
    Got some words on cardboard, got your picture in my hand
    Saying if you see this girl can you tell her where I am

    Some try to hand me money, they don’t understand
    I’m not broke I’m just a broken hearted man
    I know it makes no sense, but what else can I do
    How can I move on when I’m still in love with you

    ‘Cause if one day you wake up and find that you’re missing me
    And your heart starts to wonder where on this earth I could be
    Thinking maybe you’ll come back here to the place that we’d meet
    And you’d see me waiting for you on the corner of the street

    So I’m not moving
    I’m not moving

    Policeman says son you can’t stay here
    I said there’s someone I’m waiting for if it’s a day, a month, a year
    Gotta stand my ground even if it rains or snows
    If she changes her mind this is the first place she will go

    More lyrics: http://www.lyricsmode.com/lyrics/t/the_script/

    That’s my favourite song because it defines the love of the man I would like to have one day,

    Resposta

  72. Jordi Says:

    EN PLENITUD

    Después de aquella ventura Gozada, y no por suerte Ni error —mi sino es quererte, Ventura, como madura Realidad que me satura Si de veras soy— después De la ráfaga en la mies Que ondeó, que se rindió, Nunca el alma dice: no. ¿Qué es ventura? Lo que es.

    Jorge Guillén

    Cántico (1928-1950)
    Incluidoen Antología de lapoesía española del siglo XX (I) 1900-1939. Edición de José Paulino Ayuso. Clásicos Castalia. Madrid. Editorial Castalia.

    Resposta

  73. englishsadako Says:

    I like this poem because it is a beautiful description of The Netherlands, the country where I was born.

    Mariël Niessen

    Herinnering aan Holland

    Denkend aan Holland
    zie ik breede rivieren
    traag door oneindig
    laagland gaan,
    rijen ondenkbaar
    ijle populieren
    als hooge pluimen
    aan den einder staan;
    en in de geweldige
    ruimte verzonken
    de boerderijen
    verspreid door het land,
    boomgroepen, dorpen,
    geknotte torens,
    kerken en olmen
    in een grootsch verband.
    De lucht hangt er laag
    en de zon wordt er langzaam
    in grijze veelkleurige
    dampen gesmoord,
    en in alle gewesten
    wordt de stem van het water
    met zijn eeuwige rampen
    gevreesd en gehoord.

    Hendrik Marsman

    Resposta

  74. Rosa Maria Says:

    Quan jo me’n vagi
    El rossinyol i la merla seguiran cantant en primavera,
    El pit-roig seguirà cantant per la tardor,
    Quedarà el tronc nu dels til.lers i dels pollancres,
    Quedarà la ginestera amb el groc de la calor.

    Quedarà el blau vermell de l’esclat de les albades,
    Quedarà el fanal blanc de les nits plenes de màgia,
    Quedarà el verd frondós de les alzines, dels pins.
    Els llibres i els escrits es quedaran tots sols.

    S’aniran morint aquells que jo estimava,
    I aniran vivint d’altres al seu lloc,
    Les ànimes de tots habitaran l’ eixample,
    Vetllarem amb estels el Puiggraciós.

    I jo me n’hauré anat,
    Sense el tronc nu dels til.lers i dels pollancres,
    Sense la ginesta amb el groc de la calor,
    Sense el blau vermell de l’esclat de les albades,
    Sense el fanal blanc de les nits plenes de màgia,
    Sense el frondós verd de les alzines, dels pins,
    Sense llibres ni escrits,
    Lluny i prop del meu eixample,
    Lluny i prop del Puiggraciós del cor.

    Seguiran cantant el pit- roig, el rossinyol, la merla.
    Perdurarà l’amor.

    Jordi Sans- Sabrafen

    Resposta

  75. laia Says:

    QUAN NO HI SIGUIS

    Quan no hi siguis al matí
    et buscaré dins el meu cor
    allà et podré trobar
    junt amb la paraula amor.

    No puc estar un minut
    sense veure la teva mirada,
    aquest minut se’m fa etern,
    una eternitat enamorada.

    Cada dia que et veig passar
    el cor se m’accelera
    quan amb una altra et veig parlar
    mon cor a ella l’enveja.

    Però sé que després amb mi
    et posaràs a parlar
    i em parlaràs sobre tot,
    menys sobre el que vull escoltar.

    Cada paraula que surt dels teus llavis
    cada frase que tu has pensat
    se’m queda gravada a la ment
    perquè de tu m’he enamorat.

    Resposta

  76. Berta Llaveria Says:

    L’amor
    no té paraules,
    té carícies,
    té gestos,
    té mirades,
    té deliris,
    té gemecs.
    Per això
    Potser,
    la poesia
    ve després.

    Josep Piera.

    Em fascina com ho redacta tan clar i senzill. Espero que os agradi.

    Resposta

  77. Àlex Castellà Says:

    Ara mateix

    Ara mateix enfilo aquesta agulla
    amb el fil d’un propòsit que no dic
    i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
    que anunciaven taumaturgs insignes
    no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
    De res a poc, i sempre amb vent de cara,
    quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
    I som on som; més val saber-ho i dir-ho
    i assentar els peus en terra i proclamar-nos
    hereus d’un temps de dubtes i renúncies
    en què els sorolls ofeguen les paraules
    i amb molts miralls mig estrafem la vida.
    De res no ens val l’enyor o la complanta,
    ni el toc de displicent malenconia
    que ens posem per jersei o per corbata
    quan sortim al carrer. Tenim a penes
    el que tenim i prou: l’espai d’història
    concreta que ens pertoca, i un minúscul
    territori per viure-la. Posem-nos
    dempeus altra vegada i que se senti
    la veu de tots solemnement i clara.
    Cridem qui som i que tothom ho escolti.
    I en acabat, que cadascú es vesteixi
    com bonament li plagui, i via fora!,
    que tot està per fer i tot és possible.

    Miquel Martí i Pol

    He elegit aquet poema perquè representa justament el que penso, sobre el futur i com hem d’encarar el presant.

    Resposta

  78. bladi valls Says:

    El vent

    El vent passava,

    despistat,

    volant sobre el penya-segat,

    quan de rempente es va estremir.

    Va sentir que alguna cosa li tocava,

    es va aturar,

    es va tornar,

    et va veure asseguda,

    va somriure,

    va retrocedir una mica,

    et va acariciar,

    et embolicar,

    et va abraçar,

    i es va sentir immensament feliç …

    Al cap d’una estona

    el vent va seguir el seu camí

    amb el cor bategant de pressa

    i l’ànima plena d’il · lusió …

    Aquest va ser el dia

    en què el vent

    va tocar el seu somni …

    aquest va ser el dia

    en què el vent

    trobar l’amor …

    Resposta

  79. Alex Hernandez Says:

    Poema sense acabar

    Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
    i la lluna s’afanya a pujar la carena!
    I ronda el ca fidel a la serena
    perquè al seu amo capriciós i destre
    plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
    en el porxo del barri de la masia quieta
    adormida pels grills,
    missenyors de la cleda i dels pins.

    Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
    i el vent també és a jóc.
    I els romanins només, desperts, escolten,
    perquè demà al matí puguin parlar d’amors
    amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
    que és quan reposa el pou,
    i canten les cigales esguardant la ginesta,
    i ells agafen el son.

    Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
    i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
    i l’estrella primera lluerna dels camins
    és perduda entremig les immenses miríades
    i als confins de la terra
    tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
    de l’una a l’altra serra.
    Quin doll d’aigua a la font
    ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

    Resposta

  80. Laia Lahoz Says:

    QUAN NO HI SIGUIS

    Quan no hi siguis al matí
    et buscaré dins el meu cor
    allà et podré trobar
    junt amb la paraula amor.

    No puc estar un minut
    sense veure la teva mirada,
    aquest minut se’m fa etern,
    una eternitat enamorada.

    Cada dia que et veig passar
    el cor se m’accelera
    quan amb una altra et veig parlar
    mon cor a ella l’enveja.

    Però sé que després amb mi
    et posaràs a parlar
    i em parlaràs sobre tot,
    menys sobre el que vull escoltar.

    Cada paraula que surt dels teus llavis
    cada frase que tu has pensat
    se’m queda gravada a la ment
    perquè de tu m’he enamorat.

    L’he triat perquè quan el llegeixo em quedo més tranquil·la. Espero que us agradi

    Resposta

  81. Marta Bisbal Says:

    CORRANDES D’EXILI
    Joan Oliver, Pere Quart

    Una nit de lluna plena
    tramuntàrem la carena,
    lentament, sense dir re …
    Si la lluna feia el ple
    també el féu la nostra pena.

    L’estimada m’acompanya
    de pell bruna i aire greu
    (com una Mare de Déu
    que han trobat a la muntanya.)

    Perquè ens perdoni la guerra,
    que l’ensagna, que l’esguerra,
    abans de passar la ratlla,
    m’ajec i beso la terra
    i l’acarono amb l’espatlla.

    A Catalunya deixí
    el dia de ma partida
    mitja vida condormida:
    l’altra meitat vingué amb mi
    per no deixar-me sens vida.

    Avui en terres de França
    i demà més lluny potser,
    no em moriré d’anyorança
    ans d’enyorança viuré.

    En ma terra del Vallès
    tres turons fan una serra,
    quatre pins un bosc espès,
    cinc quarteres massa terra.
    “Com el Vallès no hi ha res”.

    Que els pins cenyeixin la cala,
    l’ermita dalt del pujol;
    i a la platja un tenderol
    que batega com una ala.

    Una esperança desfeta,
    una recança infinita.
    I una pàtria tan petita
    que la somio completa.

    Felicitats per la iniciativa!!

    Resposta

  82. Esther Palacios Says:

    País

    Al teu país el sol ho crema tot
    i has vingut a la recerca d’ombra.

    Al meu país es fa fosc molt d’hora
    i he vingut assedegat de llum.

    La fam d’aquell pa de set
    ha desaparegut
    en trobar-nos.

    Resposta

  83. computer coupons australia Says:

    I like the valuable info you provide in your articles.
    I will bookmark your weblog and check again here frequently.
    I’m quite sure I’ll learn many new stuff right here!
    Good luck for the next!

    Resposta

  84. roser123123 Says:

    AMISTAD

    Amistad es lo mismo que una mano
    que en otra mano apoya su fatiga
    y siente que el cansancio se mitiga
    y el camino se vuelve más humano.

    El amigo sincero es el hermano
    claro y elemental como la espiga,
    como el pan, como el sol, como la hormiga
    que confunde la miel con el verano.

    Grande riqueza, dulce compañía
    es la del ser que llega con el día
    y aclara nuestras noches interiores.

    Fuente de convivencia, de ternura,
    es la amistad que crece y se madura
    en medio de alegrías y dolores.

    Resposta

  85. andreacasalsblog Says:

    L’espera

    T’espero i sé que vindràs.
    Se’m fa l’hora cançonera,
    que qui espera, desespera!
    Enyoro el jou del teu braç
    on el meu cos troba força,
    que sóc la flor que es colltorça
    si es queda sola en el vas.
    Em cal aquell entramat
    de llaços i serpentines
    que només tu saps amb quines
    arts tan dolces has trenat.

    Sento que vindràs aviat.
    Vull desfer-me de neguit,
    i que tu no trobis noses
    quan vulguis collir les roses
    que em floreixen dins del pit.

    M’ha agradat perquè quan espero a algú sento que em passa el mateix que diu la Joana Raspall

    Resposta

  86. annamoragas4 Says:

    ‘Endavant!’

    Respira fort, que l’aire és teu
    i l’aire i tot et poden prendre.
    Un cop ja l’hagis respirat
    és carn com tu,
    és alè teu que no es pot vendre.
    Respira fort, que l’aire és teu.

    Trepitja fort, que el lloc és teu!
    On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
    La terra té per a tothom
    camins oberts.
    Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
    Trepitja ferm, que el lloc és teu!

    Parla ben clar, que el mot és teu
    i el pensament ningú no el mana.
    Si creus la teva veritat
    llança-la al vent
    i que s’arbori com la flama.
    Parla ben clar, que el mot és teu!

    Joana Raspall

    He triat aquest poema perquè les coses s’han de fer amb decisió, com diu la Joana Raspall. M’agrada perquè aquest poema no es molt llarg i el missatge que diu es molt maco.

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. ET REGALO UN POEMA 2 | 1000 grues - 2 Març 2013

    […] A través de les xarxes socials van arribant aportacions  al nostre projecte de poesia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: