Et regalo un poema!

dia_mundial_poesia_header

El Dia Mundial de la Poesia ja és aquí! El dia 21 de març es commemora arreu del món el Dia Mundial de la Poesia, http://www.lletrescatalanes.cat/programes/dia-mundial-de-la-poesiai des de l’escola volem sumar-nos a una festa tan important com aquesta. I és clar que també us volem convidar que hi participeu a tall personal, per això un n’hem apuntat l’adreça del web.

brossaEl dia 21 de març és el pas previ a l’arribada dels Jocs Florals a l’escola, que, com ja sabeu, celebrarem el dia 24 d’abril  amb l’acte unitari a la Plaça de l’escola. Sobretot: no deixeu d’engrescar tots els nens i nenes, tots els nois i noies, perquè hi participin!

Novament, volem que la nostra veu es projecti des del web de l’escola en forma de poema: som-hi, REGALA’NS UN POEMA! Serem capaços d’aconseguir tants poemes com alumnes som a l’escola? Necessitem una mica més de 700 poemes… Aquest és el gran repte, des dels més petits fins als alumnes de 4t d’ESO, tots han de tenir el seu poema.

No us n’estigueu, feu-nos un present en forma de poesia, ajudeu-nos a sentir noves emocions i a conèixer nous autors, els clàssics de sempre i les noves fornades de poetes que mantenen viva la poesia. I en la llengua que vulgueu, és clar! Ens en podeu regalar més d’un…

apollinairepoemaJa ho sabeu, podeu deixar el vostre poema en forma de comentari en aquesta entrada del blog de l’escola. També ens hi podeu dir per què l’heu triat i així oferir-lo als vostres lectors amb tota l’estima.

Al llarg de la història, la poesia sempre ha estat la plataforma idònia per refermar la pau i la llibertat. Avui, més que mai, hem de fer valer aquesta veu. Nosaltres amb el nostre gra de sorra aconseguirem que el fet poètic segueixi tenint ressò a casa nostra i arreu.

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

40 comentaris a “Et regalo un poema!”

  1. Aleix Says:

    Reblogged this on ESO 1.

    Resposta

  2. Aleix Says:

    Si us ve de gust, us convido a compartir aquesta sextina magnífica de Maria-Mercè Marçal.

    De parar i desparar taula

    Amor, saps?, tot avui, la meva porta
    frisant per fer-te pas s’obria sola.
    S’han omplert de viandes plats i taula.
    Tot resplendia en els cristalls de l’aigua.
    El julivert s’ha refet. (El rellotge
    toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa

    avui no sembla la mateixa casa.
    Creix l’orenga i s’enfila per la porta.
    La fruita accepta el repte del rellotge.
    (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
    A l’aigüera vessunya un somni d’aigua
    i plou desig a raig sobre la taula.

    Amor…(Les set: no véns. Sota la taula
    s’amaguen els neguits: Fora de casa
    la tristesa!) Quin goig els dits de l’aigua
    acaronant rajoles! Pany i porta
    com floriran quan tu arribis! Sola-
    ment vull que calli aquest rellotge.

    Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
    que amb minuts i segons paro la taula.
    Toco les vuit i, del cap a la sola
    de la sabata, sento que la casa
    ja no sé si és meva. Per la porta
    fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.

    Toco les nou i les deu, i sóc l’aigua
    gebrada a les agulles del rellotge.
    Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
    Per encobrir neguits ja no tinc taula.
    Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
    Puja el desig i clivella la casa.

    Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
    raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.
    (Vindràs quan morirà l’hora més sola?)
    La fruita perd l’aposta amb el rellotge
    i la tardor fa el ple damunt la taula.
    Res no troba sortida per cap porta.

    La nit truca a la porta i ve ben sola:
    Desparo taula i nego dins de l’aigua
    desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

    Maria-Mercè Marçal

    Resposta

  3. Elisenda Ferrer, mare de la Cèlia de 5è PR Says:

    DESPERTAR LLUNY

    Un dia m’agradaria despertar
    en un món de fantasia,
    d’arbres de colors i de gespa fina,
    de fonts de grossos brolls d’aigua cristal·lina,
    de prats multicolors i de cases de farina.
    On el cel fos un immens Arc de Sant Martí
    i la gent fos amable i senzilla,
    on tothom es saludés en començar el dia,
    on tothom s’estimés i tot fos alegria.
    Un dia m’agradaria despertar
    en un món de fantasia.

    Elisenda Ferrer, 1982, 13 anys
    (mare de la Cèlia Rochet)

    Resposta

  4. Elisenda Ferrer, mare de la Cèlia de 5è PR Says:

    VENT FRED

    Feia vent, feia fred.
    Un vent d’aquella
    que talla els llavis dels amants.
    Un fred d’aquells que s’endinsa
    fins al cor dels enamorats.
    I llunyans,
    en una solitud fosca i freda,
    pensàvem un en l’altre
    amb les mirades fites a l’horitzó
    que mai deixarà el mar.
    Embriags d’amor,
    en aquella nit de vent i fred.
    Un vent d’aquella
    que talla els llavis dels amants.
    Un fred d’aquells que s’endinsa
    fins al cor dels enamorats.
    I teníem els llavis tallats
    i el cor glaçat.

    Elisenda Ferrer, 1984, 15 anys
    (mare de la Cèlia Rochet)

    Resposta

  5. James Ward Says:

    Reblogged this on ESO 4.

    Resposta

  6. Daniel Justribó Says:

    Un poema propi dedicat a tota la mainada de l’escola. Ànims amb el repte!

    Gambades

    Quan veus córrer la canalla pel parc
    no penses en el vespre que crepita
    ni en els escrits que mai no ompliran
    una foscor inabastable.

    La mainada t’alliçona
    i adverteixes que són herois.
    Ells no fan bocins del passat,
    no en saben de calendaris de futur
    ni que els viatges solen tenir destí.
    Per a cada gambada
    bescanvien somriures
    per cabdells de flors de primavera.

    Veient-los,
    sigues conscient que respires.

    Daniel Justribó

    Resposta

  7. jnomen Says:

    El poema de capçalera de Nelson Mandela

    Indiferente a la noche que me envuelve, / negra como un pozo insondable, / doy gracias a los dioses que me otorgaron un alma irreductible./ En las crueles garras de la fortuna / no he llorado, ni gemido en voz alta. / Tras los envites del azar / mi cabeza está ensangrentada, pero intacta. / Más allá de este lugar de rabia y lágrimas / solo está el horror de las sombras, / y la amenaza de los años que están por venir / no me tiene, ni me tendrá, asustado. / No importa lo estrecha que sea la salida, / o cuántos cargos hayan incluido en el sumario, / soy el amo de mi destino: / soy el capitán de mi alma.(ERNEST HENLEY)

    Resposta

  8. Agustí Montardit Says:

    Us regalo el poema ‘El Poble’ de Miquel Martí i Pol…

    EL POBLE

    El poble és un vell tossut,
    és una noia que no té promès,
    és un petit comerciant en descrèdit,
    és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

    El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
    és un paperet damunt la sorra,
    és la pluja fina de novembre.

    El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
    és el petit desfici del diumenge a la tarda,
    és la família com a base de la societat futura,
    és el conjunt d’habitants, etc., etc.

    El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
    és la meva veu i la vostra veu,
    és la meva petita mort i la vostra petita mort.

    El poble és el conjunt del nostre esforç
    i de la nostra veu
    i de la nostra petita mort.

    El poble és tu i tu i tu
    i tot d’altra gent que no coneixes,
    i els teus secrets i els secrets dels altres.

    El poble és tothom,
    el poble és ningú.

    El poble és tot:
    el principi i la fi,
    l’amor i l’odi,
    la veu i el silenci,
    la vida i la mort.

    Resposta

  9. Agustí Montardit Says:

    I també aquest de Joana Raspall…

    LA REL

    La rel de l’arbre no sap
    que jo li estimo les branques
    perquè fan ombra l’estiu
    i l’hivern, al foc, escalfen;
    perquè puc collir-hi flors
    i quan té fruita, menjar-ne.

    I no li prenc res de franc!
    Que quan està assedegada
    i els núvols passen de llarg,
    sóc l’amic que li dóna aigua.

    Joana Raspall

    Resposta

  10. paulosantos Says:

    Bon poema per temps de primavera:

    Van plantar lledoners,
    al carrer de ma mare
    i han crescut i ombrejat
    els portals de les coses.

    Han crescut massa i tot,
    diu la gent, amoïnada.
    El carrer sembla fosc
    sota les seves branques.

    Els vells des dels balcons
    les voreres no abasten
    i no poden dir adéu
    a l’amic que ara passa.

    El carrer sembla un bosc
    que Montjuïc encalça.
    Un bosc ple de verdor
    on s’ensopeix la tarda.

    Els lledons, ennegrits,
    maduren amb migranya
    i rantells migradors
    al seu recer s’amaguen.

    A l’hivern han quedat
    les branques despullades,
    i s’ha endut el fullam
    una tamborinada.

    Semblen ja molt antics
    i són joves encara,
    els ombrils lledoners
    del carrer de la mare.

    (La pols dels carrers. Editorial Meteora)

    Júlia Costa i Coderch

    Resposta

  11. mauriciferran Says:

    Un poema de J. V. Foix

    No pas l’atzar ni tampoc la impostura
    Han fet del meu país la dolça terra
    On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
    No fan captiu a qui es don’ l’aventura.
    Clos segellat, oh perfecta estructura
    De la mar a Ponent, i a l’alta serra
    -Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
    A Ella els cors en la justa futura.
    Sol de beutats: la Mar és el teu signe
    I els teus magnes cabdills la feren dea;
    Pagà tribut i un temps fores insigne.
    Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
    Que cobeges viltats: Sagna, i signa
    El teu rescat, i el retorn a la Idea!

    Resposta

  12. Martí Says:

    L’ESCOLA ÉS TANCADA,

    HI HA LLUM AL CARRER,

    LA SENYORA PEPA

    SALUDA AL CARTER.

    QUE TINGUI UN BON DIA,

    AVUI ÉS NADAL!

    NO TÉ UNA CARTETA,

    NO TÉ UNA POSTAL?

    LI DONO UNA CARTA

    DEL SEU FILL PASQUAL,

    QUE DES DE SUÏSSA

    LI DIU BON NADAL!

    Joana Raspall

    Jo he triat aquest poema perquè a la antiga escola me’l van fer aprendre de memòria i des d’aleshores m’agrada molt i cada Nadal el dic a la família.

    Resposta

  13. Martina Mestre Says:

    Us convido a llegir aquest poema ja que a mi em recorda els bons moments a la neu amb els meus amics i la família, però també les ganes que arribi l’estiu.

    LA NEU

    Prendré un bon grapat
    de la neu més blanca
    i la guardaré
    dintre d’una capsa.
    Quan vingui l’estiu,
    que fa calorassa,
    la neu em podrà
    refrescar la cara!

    El meu amic diu
    que la neu no es guarda,
    que sols trobaré
    la capsa mullada.
    Això no m’ho crec!
    Ves, com s’ho faria!
    Tancant bé la capsa,
    com s’escaparia?

    Joana Raspall

    Resposta

  14. Lluc Marsal i Payola alumne de 2n d'ESO Says:

    Hola, us deixo aquest poema, que és d’antonio Machado. M’agrada molt, ja que a l’altra escola, on jo anava, a 6è, ens van acomiadar recintant-nos aquest poema:

    Caminante, son tus huellas
    el camino y nada más;
    Caminante, no hay camino,
    se hace camino al andar.
    Al andar se hace el camino,
    y al volver la vista atrás
    se ve la senda que nunca
    se ha de volver a pisar.
    Caminante no hay camino
    sino estelas en la mar.

    Resposta

  15. ikermunoz2013 Says:

    Lean On Me”

    Sometimes in our lives
    We all have pain, we all have sorrow.
    But if we are wise,
    We know that there’s always tomorrow.

    Lean on me when you’re not strong
    I’ll be your friend, I’ll help you carry on
    For it won’t be long
    ‘Til I’m gonna need somebody to lean on.

    Please swallow your pride
    If I have things you need to borrow
    For no one can fill those of your needs
    That you won’t let show.

    You just call on me, brother, when you need a hand
    We all need somebody to lean on.
    I just might have a problem that you’ll understand,
    We all need somebody to lean on.

    Lean on me when you’re not strong
    And I’ll be your friend I’ll help you carry on
    For it won’t be long
    ‘Til I’m gonna need somebody to lean on

    You just call on me, brother, when you need a hand
    We all need somebody to lean on.
    I just might have a problem that you’ll understand,
    We all need somebody to lean on.

    If there is a load
    You have to bear
    That you can’t carry
    I’m right up the road
    I’ll share your load
    If you just call me.

    Call me if you need a friend
    Call me, call me, uh-huh
    Call me when you need a friend
    Call me if you ever need a friend
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me if you need a friend
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me, call me
    Call me

    ‘Bill Wither’

    Resposta

  16. Laura Says:

    A PRIMAVERA (poema en galego)

    Milleiros de andoriñas, (miles de golondrinas)
    alá polo marzal, (allá por marzo)
    voaban polo ceo, (volaban por el cielo)
    voaban polo mar. (volaban por el mar)

    Milleiros de andoriñas, (miles de golondrinas)
    alá polo marzal, (allá por marzo)
    voltaban aos seus niños, (volvían a sus nidos)
    voltaban ao fogar. (volvían al hogar)

    Milleiros de andoriñas, (miles de golondrinas)
    alá polo marzal, (allá por marzo)
    bailaban muiñeiras, (bailaban muñeiras)
    bailaban no luar. (bailaban a la luz de la luna)

    Antonio García Teijeiro

    Resposta

  17. jvives Says:

    Aquí us deixo un poema:

    Si el món fos
    Joana Raspall

    Si el món fos escrit en llapis,
    podria esborrar la lletra
    que vol ferir;
    podria esborrar mentides
    que no cal dir;
    n’esborraria l’enveja
    que porta mals;
    n’esborraria grandeses
    de mèrits fals…
    Però és escrit en tinta
    de mal color:
    el color brut de la guerra
    i del dolor.
    Qui voldria escriure un nou món
    més just i net?
    Potser que tu i jo ho provéssim,
    ben valents, lletra per lletra,
    des del nostre raconet…

    Resposta

  18. Marta Sànchez Picart (mare Pau 3erEP i Emma 1erEP) Says:

    Una mirada positiva envers la vida!:

    RES NO ÉS MESQUÍ

    Res no és mesquí
    ni cap hora és isarda,
    ni és fosca la ventura de la nit.
    I la rosada és clara
    que el sol surt i s’ullprèn
    i té delit del bany:
    que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
    Res no és mesquí,
    i tot ric com el vi i la galta colrada.
    I l’onada del mar sempre riu,
    Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
    I tot és Primavera:
    i tota fulla verda eternament.

    Joan Salvat Papasseit (1921)

    Resposta

  19. Marta Sànchez Picart (mare Pau 3erEP i Emma 1erEP) Says:

    I un altre d’infantil, molt senzill però, per mi, molt bonic:

    BON DIA, POESIA!

    Bon dia, cel!
    Bon dia, terra!
    Bon dia, mar!
    Bon dia, sol!
    Bon dia, vent!
    Bon dia, vela!
    Bon dia, ocell!
    Bon dia, flor!
    Bon dia, tu!
    Bon dia, jo!
    Bon dia, DIA!

    Joana Raspall

    Resposta

  20. pepita riau Says:

    Aqui us deixo uns versos que em fan pensar …

    PER SEMPRE NO ÉS PAS LLUNY.
    PER SEMPRE ÉS ARA.
    EL QUE ÉS LLUNY ÉS TORNAR.

    Francesc Garriga Barata

    Resposta

  21. pepita riau Says:

    I aquest altre de Pablo Neruda. Per la bellesa de les paraules i les imatges que evoquen.

    Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
    y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
    Parece que los ojos se te hubieran volado
    y parece que un beso te cerrara la boca.

    Como todas las cosas están llenas de mi alma
    emerges de las cosas, llena del alma mía.
    Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
    y te pareces a la palabra melancolía.

    Me gustas cuando callas y estás como distante.
    Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
    Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
    déjame que me calle con el silencio tuyo.

    Déjame que te hable también con tu silencio
    claro como una lámpara, simple como un anillo.
    Eres como la noche, callada y constelada.
    Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

    Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
    Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
    Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
    Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

    20 poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda

    Resposta

  22. ldpoveda Says:

    LLETRA A DOLORS

    Em costa imaginar-te absent per sempre.
    Tants de records de tu se m’acumulen
    que ni deixen espai a la tristesa
    i et visc intensament sense tenir-te.
    No vull parlar-te amb veu melangiosa,
    la teva mort no em crema les entranyes,
    ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
    em dol saber que no podrem partir-nos
    mai més el pa, ni fer-nos companyia;
    però d’aquest dolor en trec la força
    per escriure aquests mots i recordar-te.
    Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
    sabent que tu creixes amb mi: projectes,
    il·lusions, desigs, prenen volada
    per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
    i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
    Te’m fas present en les petites coses
    i és en elles que et penso i que t’evoco,
    segur com mai que l’única esperança
    de sobreviure és estimar amb prou força
    per convertir tot el que fem en vida
    i acréixer l’esperança i la bellesa.

    Tu ja no hi ets i floriran les roses,
    maduraran els blats i el vent tal volta
    desvetllarà secretes melodies;
    tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
    entre el record de tu, que m’acompanyes,
    i aquell esforç, que prou que coneixies,
    de persistir quan res no ens és propici.
    Des d’aquests mots molt tendrament et penso
    mentre la tarda suaument declina.
    Tots els colors proclamen vida nova
    i jo la visc, i en tu se’m representa
    sorprenentment vibrant i harmoniosa.
    No tornaràs mai més, però perdures
    en les coses i en mi de tal manera
    que em costa imaginar-te absent per sempre.

    Miquel Martí i Pol

    L’actriu Sílvia Bel recita Miquel Martí i Pol.

    Resposta

  23. Andrea Guim (mare de l'Ingrid d'EI3) Says:

    Vull repescar aquesta poesia d’Antonio Machado, que em recorda molt la meva infantesa, quan la llegia a casa amb la meva mare:

    Era un niño que soñaba
    un caballo de cartón.
    Abrió los ojos el niño
    y el caballito no vio.
    Con un caballito blanco
    el niño volvió a soñar;
    y por la crin lo cogía…
    ¡Ahora no te escaparás!
    Apenas lo hubo cogido,
    el niño se despertó.
    Tenía el puño cerrado.
    ¡El caballito voló!
    Quedóse el niño muy serio
    pensando que no es verdad
    un caballito soñado.
    Y ya no volvió a soñar.
    Pero el niño se hizo mozo
    y el mozo tuvo un amor,
    y a su amada le decía:
    ¿Tú eres de verdad o no?
    Cuando el mozo se hizo viejo
    pensaba: Todo es soñar,
    el caballito soñado
    y el caballo de verdad.
    Y cuando vino la muerte,
    el viejo a su corazón
    preguntaba: ¿Tú eres sueño?
    ¡Quién sabe si despertó!

    Resposta

  24. wachikey Says:

    De part de la Nerea Carreras (EI4)

    “Estima la poesia
    perquè tinguis alegria.
    Canta amb amor
    perquè ballis com una flor.”

    Resposta

  25. wachikey Says:

    De part de la Nerea Carreras (EI4)

    “M’encanta l’escola
    perquè faig xerinola.
    M’encanta Sadako
    perquè faig esbarjo”

    Resposta

  26. Aleix Says:

    La Clara, de 2n d’ESO, ens ofereix la poesia següent:

    Aquest és un poema escrit pel meu germà l’any passat, quan feia 5è de primària. Aquest poema el va presentar als jocs florals de l’escola i va guanyar un premi. Espero que us agradi:

    ESTELS

    Estels que veig passar a la nit
    estels que ronden pel gran univers
    estels que em fan pensar que sóc molt petit
    i em fan escriure aquest vers.

    Galàxies amb milions d’estels
    que neixen, viatgen, s’ajunten, xoquen i moren
    són viatgers pels cels.

    Estels vius brillants com el dia i estels apagats amb la foscor de la nit arrossegant-la quan es moren.

    Isidre roba prunes

    Resposta

  27. Pol Mer Says:

    ARRAN DE SORRA L’ESPILL

    Arran de sorra l’espill

    de la quietud de l’aigua

    i el teu cos lleuger, lleuger

    com una cançó poruga.Arran de llavi el desig

    i als dits un tacte de roses,

    i el teu cos lluger, lleuger,

    entre el meu desig i l’aigua.

    I aquí el poema es fa carn,

    la teva carn i la meva,

    i un sol crit sense ressò

    dins l’oci immens de la tarda.

    Aquest poema l’he triat perquè es el poema que representa la meva família, el meu germà mes petit es diu Miquel, la germana mitjana es diu Martina, i jo hem dic Pol i soc el gran,(Miquel, Martina, Pol).

    Resposta

  28. Albert López Says:

    Aquest poema el pos perque la crema es un dels meus menjars preferits des de que vaig neixer, i hem recorda la meva vida.

    La crema
    Quan crema
    No és bona crema

    Cal deixar-la reposar
    I posar-la a la nevera
    Per fer postres l’endemà

    L’endemà fa un tel gruixut
    Que si se’l toca per sobre
    Semabla ben bé de vellut

    Dessota hi ha un mar molt dolç
    Que fa ben poques onades
    I agrada a moltes i a molts

    La crema
    Quan crema
    No és bona crema

    Resposta

  29. Gisela Bellido Alumne ESO 2 Says:

    Aquest poema es diu Girl on fire, he posat només un segment perquè es molt llarg. El que m’agrada d’aquest poema es que parla d’una dona que es molt forta i que pot amb qualsevol cosa que es proposi. Espero que us agradi.

    she is wise
    and wary of flames
    but still, she knows
    she will survive the fire
    life scorches sometimes.
    she has been a phoenix before
    and every time
    she burns to ashes
    she knows
    exactly how to rise
    again.

    Resposta

  30. danielsubirana Says:

    MI AUTO ROJO

    Mi auto rojo
    que con él te recojo
    y al viento me arrojo
    pues allí no me mojo
    se rompió.

    Mi lindo auto
    que tanto me costara
    un ojo de la cara
    una deuda con Sara
    está hecho un espanto
    cual manco de Lepanto

    Ay bermellón
    despojo de motor
    me tomo mi licor
    bebiendo del botellón
    maldigo el resistor,
    válvulas, rotor
    resignado y sin meta
    me voy en bicicleta

    Vull regalar aquest poema per que m’ha agradat i està bastant bé per compartir-lo.

    Resposta

  31. Nicolás Vázquez Says:

    Hola, sóc el Nico un alumne de 2 ESO i ara us proposo un poema que m’agrada molt ja que parla de l’esport que més m’agrada. Aquest poema em transmet molta felicitat i espero que a vosaltres també…

    EL FÚTBOL

    No veo el fútbol como
    una alineación moderna
    lo siento más bien cómo una
    poesía colectiva.

    Edgar Morìm

    Resposta

  32. paulamateos2013 Says:

    FINAL D’ESTIU

    Se’n va l’estiu.
    Breu i ardoròs, ha estat
    profundament intens i torbador.
    Un somni s’ha esvanit per sempre,
    i ara el vent
    me n’anuncia un altre.

    No detura
    mai el seu curs, la vida.
    I és el creure
    que l’amor allibera, el que em manté
    amb els ulls expectants altra vegada.

    Miquel Martí i Pol

    Resposta

  33. Guillem Garcia Says:

    Us regalo un poema d’Àngel Guimerà.

    Es titula: Catalunya, Pobre Mare!

    Catalunya, pobra mare,
    no et sento els glatits del cor!
    Qui t’ha vist i qui et veu ara!
    Un temps lluitant per l’honor:
    avui amb fang a la cara,
    cercant només grapats d’or

    M’agrada aquest poema perquè en la meva antiga escola m’el van fer aprendre i em va semblar bonic. Desde aquest dia em va agradar i l’he volgut compartir amb tots

    Resposta

  34. Brunoviñas Says:

    Ni tú ni yo estamos
    En disposición
    De encontrarnos.
    Tú por lo que ya sabes.
    ¡Yo la he querido tanto!
    Sigue esa veredita.
    En las manos
    Tengo los agujeros
    De los clavos.
    ¿No ves cómo me estoy
    Desangrando?
    No mires nunca atrás,
    Vete despacio
    Y reza como yo
    A San Cayetano
    Que ni tú ni yo estamos
    En disposición
    De encontrarnos.
    Federico García Lorca

    Resposta

  35. Polji Says:

    DIVISA – MARIA-MERCÈ MARÇAL

    A l’atzar agraeixo tres dons:
    haver nascut dona,
    de classe baixa
    i nació oprimida.

    I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

    Jo regalo aquest poema peal contingut. A més a més, he pensat que sent un noi i penjant un poema feminista puc expressar que no només les dones han de voler la igualtat.

    Resposta

  36. noelsarinena2013 Says:

    He triat aquest poema perquè hi han moltes coses a la vida que es justifiqués en aquest. La Joana Respall us invita a llegir aquest poema:

    SI EL MON FOS …

    Si el món fos Escrit amb llapis,

    podria esborrar la lletra que vol ferir;

    podria esborrar mentides que no cal dir:

    n’esborraria l’enveja que porta mals;

    n’esborraria grandeses de merit fals …

    Però és Escrit amb tinta de mal color:

    el color brut de la guerra i del dolor.

    Qui voldra Escriure 1 nou món més just i net?

    Potser que el teu ijo ho provéssim, ben valents,

    lletra per lletra, des de nostres raconet …

    Resposta

  37. Juliamieza2002 Says:

    He escullit a quest poema no perquè hem senti identificada, si no perquè hem ficu en la pell del nen/a que li hagi pasar això, per aixo el triu.

    Zamoru-Hoy

    Pizza pa’ desayunar, comienza el día
    Hoy no voy a la escuela y no es acto de rebeldía
    Solamente ya estoy harto de escuchar las tonterías
    De profesores que me dicen que no hay futuro en mi vida
    Pues escuchen mientras haya comida
    Créeme que yo estoy muy bien, mientras los demás
    No abucheen seguiré yo aquí de pie
    Mientras a disfrutar que esta vida es corta
    Hoy no me quiero preocupar día de pinta toca
    Toca reventar el bajo y que vibre to’a la troca
    Hip hop a todo volumen, de un lado al otro
    El ritmo mueve el coco aunque mis compás fumen
    Nadie se nos pone loco

    Resposta

  38. Aineta2003💗 Says:

    Corrandes d’exili

    Una nit de lluna plena
    tramuntàrem la carena
    lentament, sense dir re.
    Si la lluna feia el ple
    també el féu la nostra pena.

    L’estimada m’acompanya
    de pell bruna i aire greu
    (com una marededeu
    que han trobat a la muntanya).

    Perquè ens perdoni la guerra,
    que l’ensagna, que l’esguerra,
    abans de passar la ratlla,
    m’ajec i beso la terra
    i l’acarono amb l’espatlla.

    A Catalunya deixí
    el dia de ma partida
    mitja vida condormida;
    l’altra meitat vingué amb mi
    per no deixar-me sens vida.

    Avui en terres de França
    i demà més lluny potser,
    no em moriré d’enyorança
    ans d’enyorança viuré.

    En ma terra del Vallès
    tres turons fan una serra,
    quatre pins un bosc espès,
    cinc quarteres massa terra.
    “Com el Vallès no hi ha res”.

    Que els pins cenyeixin la cala,
    l’ermita dalt del pujol;
    i a la platja un tenderol
    que bategui com una ala.

    Una esperança desfeta,
    una recança infinita.
    I una pàtria tan petita
    que la somio completa.

    Pere Quart

    Resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. PO-E-SI-A! – EI 3 - 21 Març 2017

    […] Compartim algunes imatges i us animem a que ens regaleu un poema a partir d’aquesta proposta del blog de l’escola… 1000 grues. Et regalo un poema! […]

  2. PO-E-SI-A! – EI4 - 21 Març 2017

    […] Compartim algunes imatges i us animem a que ens regaleu un poema a partir d’aquesta proposta del blog de l’escola… 1000 grues. Et regalo un poema! […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: