El dia 21 d’aquest mes se celebra el Dia Internacional de la Poesia al qual ens volem sumar des de l’Escola. Us demanem, a tots els que volgueu participar-hi; que ens envieu un tuit (fent servir el hashtag #SadakoPoesia) amb els vostres versos preferits o deixant-los com a comentari en aquesta mateixa entrada al bloc.
Aquesta iniciativa és de lliure participació per a tothom. Esperem les vostres aportacions!
els alumnes del primer cicle de l’ESO hauran de buscar el poema complet i identificar l’autor 😉
Equip de mestres de llengua de Secundària
art_es_anna sota llicència CC
1000 grues 
7 Març 2012 a 16:52
Un dels poemes preferits de l’Ariadna (EI-3, girafes):
La sargantana s’enfila
s’enfila paret amunt
de mosques, en menja un munt
i de mosquits, una pila
7 Març 2012 a 18:50
Sempre m’han agradat aquests versos:
“M’exalta el nou,
m’enamora el vell”
7 Març 2012 a 20:50
El alma tenías
tan clara y abierta
que yo nunca pude
entrar en tu alma…
7 Març 2012 a 23:05
mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos
8 Març 2012 a 10:26
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba
8 Març 2012 a 10:34
y uno de los preferidos de Martí P. (Girafes)
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
8 Març 2012 a 12:03
“Te recuerdo como eras en el último otoño,
eras la boina gris y el corazón en calma”
Pablo Neruda
8 Març 2012 a 20:42
“Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota el mes peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l’esglai”
8 Març 2012 a 22:07
…els murs de l’aigua són llambordes dures
i remar lliurement esdevé un guany.
8 Març 2012 a 22:52
sobre la teva veu, pal.lida, tenebrosa,
com, dún foc d’agonies, un riu de vida fossa…
Mories poc a poc i et tornaves cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.
8 Març 2012 a 22:56
Rappelle-toi Barbara
Il pleuvait sans cesse sur Brest ce jour-là
Et tu marchais souriante
Epanouie ravie ruisselante
Sous la pluie
9 Març 2012 a 12:51
La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor…
9 Març 2012 a 13:01
Seria fantàstic
no passar per l’embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu
9 Març 2012 a 14:16
Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s’il·luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit.
(Joan Vinyoli).
10 Març 2012 a 10:03
Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
10 Març 2012 a 21:29
Sé què vols dir, i com no ho dius.
11 Març 2012 a 19:24
Sé què vols dir, i com no ho dius.
Amb l’avorriment d’una reiteració que desempallega
d’ocurrències,
…
(Són versos d’un poema d’una jove escriptora premi Amadeu Oller)
11 Març 2012 a 22:43
Diguem només el què és essencial:
els mots de créixer i estimar, i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
11 Març 2012 a 23:47
tender is the night,
And haply the Queen-Moon is on her throne,
Cluster’d around by all her starry Fays;
But here there is no light,
Save what from heaven is with the breezes blown
Through verdurous glooms and winding mossy ways
12 Març 2012 a 10:54
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
12 Març 2012 a 13:05
Lo que siento por ti es tan difícil.
No es de rosas abriéndose en el aire,
es de rosas abriéndose en el agua.
12 Març 2012 a 13:15
Vaig desar a l’armari
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques.
12 Març 2012 a 19:22
Avui, un poema curtet:
Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama.
13 Març 2012 a 13:53
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
13 Març 2012 a 16:47
Vientos del pueblo me llevan.
Vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón y me aventan la garganta.
13 Març 2012 a 22:12
Dóna’m la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis
14 Març 2012 a 06:47
Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.
Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!»
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!»
Ahora sé que la nada lo era todo.
y todo era ceniza de la nada.
No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada.)
Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
14 Març 2012 a 14:49
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
14 Març 2012 a 18:12
Poema dedicat a les persones que s’interessen per la física:
Una veu atronadora sense lloc des d’on cantar,
poc soroll fa.
Si la veu, en cantar, sona
en un lloc on tot ressona,
ni per molt que sigui bona,
poc plaer fa.
Arquitecte, tingues tacte,
que la veu vol un bon tracte.
14 Març 2012 a 22:21
De bon matí, a l’hora que els carrers
són plens de nens i nenes anant cap a l’escola,
se sent que l’aire té una altra dignitat.
14 Març 2012 a 22:25
“Jo em donaria a qui em volgués”
14 Març 2012 a 22:27
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
14 Març 2012 a 22:30
Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d’intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il•limitada i clara.
14 Març 2012 a 22:39
“A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.”
15 Març 2012 a 13:45
“Alguna vez escribiré con piedras,
midiendo cada una de mis frases
por su peso, volumen, movimiento.
Estoy cansado de palabras”#SadakoPoesia
15 Març 2012 a 13:49
Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren…
15 Març 2012 a 14:02
Niño, mi niño,
vendrás en primavera,
te traeré.
Gurisito mío,
lugar de madreselvas
te daré.
Y aunque nazcas pobre,
te traigo también:
se precisan niños
para amanecer.
15 Març 2012 a 15:36
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
15 Març 2012 a 15:40
Juventud, divino tesoro,
¡ya te vas para no volver!
Cuando quiero llorar, no lloro…
y a veces lloro sin querer.
15 Març 2012 a 19:53
“Benaurats els homes que en la senectut repassen la vida
i en el record troben el gaudi perdut: “
15 Març 2012 a 19:59
«Caminante no hay camino,
se hace camino al andar…»
15 Març 2012 a 22:49
¡No más caminos! En deredor tan sólo
Hondos abismos y quietud de muerte!
Tú lo quisiste asi; de toda senda
De grado te alejaste. ¡Ve a tu suerte!
15 Març 2012 a 22:41
De l’home a Déu, per mitjà de la llum.
O sia: del caos a la suprema síntesi de tota llum,
tan sols pels graons de llum dels grans afectes
16 Març 2012 a 01:28
Si se callase el ruido,
quizás podríamos hablar,
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías,
que nos queda la esperenaza.
15 Març 2012 a 23:23
Victor Hugo dedicà Demain, dès l’aube a la seva filla, Léopoldine, quan va morir en un accident a bord d’un vaixell, al Sena.
Demain, dès l’aube
Demain, dès l’aube, à l’heure où blanchit la campagne,
Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m’attends.
J’irai par la forêt, j’irai par la montagne.
Je ne puis demeurer loin de toi plus longtemps.
Je marcherai les yeux fixés sur mes pensées,
Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
Seul, inconnu, le dos courbé, les mains croisées,
Triste, et le jour pour moi sera comme la nuit.
Je ne regarderai ni l’or du soir qui tombe,
Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
Et quand j’arriverai, je mettrai sur ta tombe
Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.
16 Març 2012 a 00:19
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i, si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
16 Març 2012 a 01:36
Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta,
ojalá pase algo que te borre de pronto,
una luz cegadora, un disparo de nieve,
ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre,
en todos los segundos, en todas las visiones,
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones
16 Març 2012 a 09:41
S’acosta la primavera, les flors…
…
Ella com un diamant brillà, però tu
brilles com una novella gota de rou
suspesa en un pètal vermell de rosa,
…
16 Març 2012 a 09:45
Només perdura allò que bastim amb esforç
i creix en l’esperit dels homes i dels pobles
fins a esdevenir l’àmbit on tota veu ressona.
Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia
pel desig de voler-la més que tota altra cosa
i és el mirall que fa possibles tots els somnis.
Parlo de pau en pau, des d’aquest temps que em toca
de viure i de sofrir, des de la meva altura
d’home senzill que creu que la pau és possible.
…
16 Març 2012 a 13:10
Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;
no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;
huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe.
16 Març 2012 a 14:34
All this new stuff goes on top
turn it over turn it over
wait and water down.
From the dark bottom
turn it inside out
let it spread through, sift down,
even.
Watch it sprout.
A mind like compost.
(Gary Snyder)
16 Març 2012 a 23:57
¿Nos pertenece la tierra?
Sabemos que no somos sus dueños,
sino que pertenecemos a ellas.
(Malani Pai, indígena illes Salomó)
17 Març 2012 a 09:47
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
….
17 Març 2012 a 10:50
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
17 Març 2012 a 10:51
Jo he somiat encara
que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua
i l’honradesa com el gran torrent.
17 Març 2012 a 18:01
Detesto i refuso les vostres festes els vostres aplecs sagrats,
no els puc veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac;
els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir el so de les vostres arpes
17 Març 2012 a 12:28
Tristes guerras
si no es amor la empresa
Tristes, tristes
Tristes armas
si no son las palabras
Tristes, tristes
Tristes hombres
si no mueren de amores
Tristes, tristes
Miguel Hernández
17 Març 2012 a 12:33
Recordant el Mandela del Invictus, de William Ernets Henley:
And yet the menace of the years
Finds, and shall find me, unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate;
I am the captain of my soul. – –
Y sin embargo la amenaza de los años
Me encuentra y me encontrará sin miedo.
No importa cuán estrecha sea la puerta,
Cuán cargada de castigos la sentencia.
Soy el amo de mi destino:
Soy el capitán de mi alma.
17 Març 2012 a 20:18
Encenc el llum. Que bona la claror
que il·lumina la taula i els papers.
Miquel, amic. En cada llibre, tot.
Que rics que som no tenint res. Tu parles
amb l’hoste insòlit. jo, què hi faig, aquí?
Cabdello mots: quin fil més llarg la vida, la vida!
17 Març 2012 a 20:31
“Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.”
17 Març 2012 a 20:47
Mi corazón espera
también hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.
18 Març 2012 a 00:31
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot menstres pasturen
l’herba fresca a l’atzar…Ella cauria.
18 Març 2012 a 00:40
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d’un blau com d’encís
i els ulls, d’un verd d’esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
18 Març 2012 a 10:25
Que sempre fos setembre, que l’hivern
ens esperés en va.
19 Març 2012 a 08:24
L’ase
Quan els boscos caminaven,
i els esbarzers daven figues
o nedava en sang la lluna
és llavors que jo naixia.
Cap de monstre i brams d’angúnia,
orelles d’ala somorta
vui escarni diabòlic
de bèstia de quatre potes.
Foragitat d’aquest món,
caparrut de molt antic
fam o tralla o crits no em mouen,
enze sóc i no em desdic.
Més beneits!, unaa gran hora
també he tingut de bell preu:
plena de visques l’orella,
i tot de palmes als peus.
G.K. CHESTERTON, The Donke
30 Març 2013 a 16:25
Mercè,
em podries dir d’on has tret la traducció al català d’aquest poema de G. K. Chesterton?
Molt agraït. Josep Carbonell
19 Març 2012 a 11:19
El poeta olotí dedica aquest poema a un fill seu en el llibre El Príncep
Història
Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partírem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser a fora.
Quina història explica aquest tendre poema?
20 Març 2012 a 21:30
Lo mejor que tiene el mundo
es la cantidad de mundos que contiene
E. Galeano
21 Març 2012 a 17:20
Cambia cada día
mi amor pot ti
pero nunca cesa
Frente a frente
tú y yo
como para siempre
A. Jodorowsky (Solo de Amor)
21 Març 2012 a 17:24
Tarda enfora
la tramuntana repintarà els blaus
del cel i les muntanyes, perquè encara
puguem creure, tossuts, en la bellesa.
Miquel Martí i Pol (Suite de Parlavà)
21 Març 2012 a 19:33
VIBRACIONS
El gra sagnós de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meva besada!
21 Març 2012 a 19:43
“Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,
vei ja vestits de comblacs e de neus,
bois e jardís tots despullats de rams,
l’aire cobert de vents, pluigs e de grops,
e el mar tot blanc d’escuma per mal temps,
e tuit l’aucell estant en terra mut,
qui per l’hivern no móvon xants ne crits;
mas ieu sui calds quan l’altri búfon l’ungla. “
21 Març 2012 a 19:48
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable.
21 Març 2012 a 19:54
“Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.”
21 Març 2012 a 20:02
Sol, solet,
vine’m a veure, vine’m a veure.
Sol, solet,
vine’m a veure que tinc fred.
(poesía elegida por Lucía Baduell Rojo)
21 Març 2012 a 20:12
Llamamos libros
al sedimento oscuro
que cegó, en la mañana del mundo,
los ojos y la mente y encaminó la mano
rápida, pura, a almacenar
recuerdos falsos
para memorias verdaderas.
Construcción
irrisoria, que horadan los ojos del que lee
buscando, ávidos, en el revés del tejido férreo,
lo que ya han visto y que no está.
Porque estas horas
de decepción, que alimenta la rosa
del porvenir donde la vieja rosa marchita
persevera, no quedarán
tampoco entre sus pétalos,
flor de niebla, olvido hecho de recuerdos retrógrados,
rosa real de lo narrado
que a la rosa gentil de los jardines del tiempo
disemina
y devora.
21 Març 2012 a 20:14
Oveja perdida, ven
sobre mis hombros que hoy
no sólo tu pastor soy
sino tu pasto también.
23 Març 2012 a 07:27
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
23 Març 2012 a 19:21
“Te podría contar
que esta quemándose mi último leño en el hogar,
que soy muy pobre hoy,
que por una sonrisa doy
todo lo que soy,
porque estoy solo
y tengo miedo.”
23 Març 2012 a 19:38
“Y cuando llegue el día del último viaje,
y está al partir la nave que nunca ha de tornar
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.”
24 Març 2012 a 16:46
Hagamos un trato
Cuando sientas tu herida sangrar
cuando sientas tu voz sollozar
cuenta conmigo
(de una canción de Carlos Puebla)
Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo
si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo
si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo
pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo
29 Març 2012 a 11:46
Menorquinas olvidadas en el fin del mar sin destinación alguna…